Buscant articles etiquetats amb " L’alemany"

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgaben…

Berlín, 25 de maig de 2014
INFO@itineri.de

+ Aquest article d’itineri.de va ser publicat La Vanguardia el 8 de març de 2012 (aquí)

Aprendre la llengua alemanya no és una tasca fàcil, pels catalanoparlants. A lletres alienes al nostre alfabet, com la “ß” (beta, equivalent a “ss”), s’hi sumen paraules impossibles (“Bundesverteidigunsministerium“, Ministeri federal de defensa), declinacions, tres gèneres gramaticals (masculí, femení i neutre) i altres perles que fan de l’aprenentatge de l’idioma tot un repte. A més, l’origen germànic dels seus vocables els fa majoritàriament estranys a oïdes catalanes. D’aquí que, a diferència del castellà “economía”, el francès “économie” o l’italià “economia”, perfectament comprensibles per a un catalanoparlant, l’alemany “Wirtschaft” necessiti de certa formació prèvia per ser entès.

Una de les característiques de l’alemany que més crida l’atenció, quan no es coneix la llengua, és la llargària de moltes de les seves paraules. N’és responsable l’anomenat “Kompositum”, que permet unir substantius per formar-ne de nous. Així, amb “Bus”, de fàcil traducció, i “Haltestelle”, parada, es forma la paraula “Bushaltestelle”, parada d’autobús. És possible allargar-la més, afegint-hi altres mots que li donin sentit. Per exemple, amb “Bushaltestelle” i “Schild” (senyal) es forma “Bushaltestellenschild”.

Una de les paraules més llargues en alemany, però, designa un projecte de llei. Els diputats del Parlament del land Mecklenburg-Vorpommern, al nordest del país, debatien l’any 1999 la “Llei sobre la transferència de les obligacions de vigilància de l’etiquetatge de la carn de vacú i d’identificació dels bovins”. Per impossible que sembli, aquesta frase es pot escriure en dues paraules, una d’elles especialment llarga, i així ho van fer ses senyories:

Rinderkennzeichnungs – und Rind­fleisch­etikettierungs­über­wachungs­aufgaben­übertragungs­gesetz

El nom oficial de la llei, doncs, consta de dues parts: la primera fa referència a la “identificació dels bovins”, la segona és la resta del nom del projecte de llei que inclou, en una sola paraula, 63 lletres. El mot acabaria esdevenint, per cert, el més llarg que figura en un document d’un organ oficial. Tot i que és poc probable que escoltar-la en faciliti la comprensió, qui hi estigui interessat la pot sentir aquí.

Sembla que no pugui ser, però el cert és que hi ha casos encara més exagerats. Com a mínim, un: Donau­dampfschifffahrts­elektrizitäten­hauptbetriebswerk­bauunterbeamten­gesellschaft. Consta de 80 lletres i inclou una curiositat: tres “f” seguides (subratllades), que no són producte de cap errada, sinó conseqüència de l’aplicació de les normes d’ortografia alemanya que, per cert, van ser simplificades l’any 1996 (“Rechtschreibung“). En tot cas, no està de més deixar constància que la paraula més llarga que es coneix no ve d’Alemanya sinó de Grècia. En la seva comèdia “Les assembleistes” (392 a.C.), el dramaturg Aristòfanes va crear del no res una deliciosa menja de nom, aquest sí, impossible: Lopado­temakho­selakho­galeo­kranio­leipsano­drim­hypo­trimmato­silphio­karabo­melito­katakekhy­meno­kikhl­epi­kossypho­phatto­perister­alektryon­opto­kephallio­kigklo­peleio­lagōio­siraio­baphē­tragano­pterýgōn. De tenir gana, més val demanar una altra cosa!

No cal espantar-se d’entrada, però. Qui tingui interès en aprendre l’alemany, el que ha de fer és començar pel començament: l’alfabet, per exemple amb aquest vídeo. I qui ja en tingui coneixements, pot practicar amb aquest altre, producte d’un servei que ofereix la televisió pública Deutsche Welle: notícies, llegides més a poc a poc del normal i amb el text corresponent, per tal d’ajudar en la seva comprensió…

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Ritmes, Rhythmus

Berlín, 2 de juliol de 2012
INFO@itineri.de

L'”Info: Alemanya al dia” enceta juliol amb diversos ritmes diversos però, tots, amb un denominador comú: provenen d’Alemanya, de cantautors, compositors, músics fets en aquest país que des d’itineri.de us apropem setmana a setmana, tour rere tour. En aquest article us presentem sis temes que haureu tingut ocasió d’escoltar en els últims mesos, si ens seguiu a www.facebook.com/itineri.de. Seria aquest article, doncs, una mena de “Top-6” d’itineri.de.

Els bavaresos tenen fama de moltes coses. No serem nosaltres qui contribueixi a difondre clixés així que no explicarem estereotips de cap mena; ens limitarem a portar un tema dels Sportfreunde Stiller, grup nascut als afores de Munic que sona així de bé:

Una altra és la línia dels Ich & Ich, fill (musical) d’Annette Humpe i Adel Hawil, nascut a Berlín l’any 2003. Tema que publiquen, tema que assoleix les primeres posicions en els charts alemanys i que les ràdios difonen amb insistència, com aquest “Was wär’ ich ohne dich” (“Què seria jo sense tú”):

Gerhard Schöne és un cantautor nascut a l’RDA. Des de l’any 81, quan va aparèixer el seu primer LP, gaudeix d’un lloc d’honor entre els compositors alemanys; a itineri.de ens sembla ben comprensible que així sigui…

Rocker, escriptor, pintor… Udo Lindenberg és un altre dels noms propis en el panorama de la cultura feta des d’Alemanya. En el cas del tema “Cello“, l’interpreta en aquesta ocasió amb un altre dels grans, Clueso:

Raabe, Max, és un més dels noms que trepitja fort. El 1986 va fundar la Palast Orchester, amb la qual es va dedicar a interpretar música alemanya dels anys 20 i 30 del segle XX. Un exemple excel.lent del seu estil inconfusible és “Küssen kann man nicht alleine” (“Un no pot fer petons tot sol”):

Una última mostra de música feta en alemany és aquest “Sommerzeit” amb què, a cop de maluc, saludem l’estiu que ja tenim a sobre (n’hi ha d’haver per a tots els gustos 😉

De música en alemany n’hi ha n’hi ha molta més, per suposat. Aquesta és només una petita mostra per descobrir-la, però de ben segur que des d’itineri.de en portarem més en pròximes setmanes!

Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de