Buscant articles etiquetats amb " Museus"

Sachsenhausen: de KZ a Núm. 1

Berlín, abril de 2015
INFO@itineri.de

Un passeig per Unter den Linden o per la East Side Gallery, una visita al Museu Jueu, el Memorial de l’Holocaust o la solitària torre de l’Església de la Memòria… tot plegat ajuda a conèixer i entendre gran part de la història europea del segle XX, amb epicentre, en bona mesura, en territori alemany. Tot i això, l’estada a Berlín no serà completa sense conèixer un dels molts camps, de concentració o extermini, on milions d’éssers humans van ser torturats i assassinats amb esgarrifosa fredor. Sachsenhausen, situat a la població d’Oranienburg, és a només 35 kilòmetres del centre de la capital alemanya, i itineri.de us hi acompanya i us documenta en la vostra visita.

Memorial i museu

L’actual Memorial i Museu Sachsenhausen ha viscut diferents etapes al llarg de la seva existència. En un primer estadi, a partir de 1933, els nazis van utilitzar el recinte d’una fàbrica en desús com a presó on confinaven els seus opositors polítics. És a partir de 1936 quan el KZ Sachsenhausen inicia la seva lamentable activitat (KZ són les lletres amb què es designaven, en alemany, els camps de concentració): jueus, gitanos, homosexuals i d’altres “indignes”, segons els nazis, hi seran tancats, torturats i assassinats fins als últims dies de la Guerra. Milers de persones van morir de gana, per malalties i treballs forçats, o víctimes de les sistemàtiques operacions d’extermini dutes a terme per les SS.

Alliberat per les tropes soviètiques i poloneses l’abril de 1945, Sachsenhausen passarà a ser el “Camp especial Núm. 7” l’agost del mateix any. Les autoritats de la Unió Soviètica hi van mantenir tancats sobre tot militars nazis, que ara ocuparíen els mateixos barracons on fins poques setmanes abans havien estat vexats i torturats els seus detinguts. L’any 1948, el camp va passar a ser el “Núm. 1”.

No dubteu a contactar-nos per conèixer Sachsenhausen de la ma de qui us ajudarà a interpretar el que veieu, i us explicarà allò que no veieu. Podeu fer-ho a través d’aquest formulari o bé enviant-nos un correu electrònic a INFO@itineri.de!

(c) imatge: Olga R. Trujillo

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Un búnker d’art

Berlín, març de 2015
INFO@itineri.de

Gairebé qualsevol cosa, per estranya que sembli, és possible a Berlín. Per exemple, que un búnker acabi sent la galeria d’art segurament més “protegida” del món…

Amb una altura de cinc plantes i una superfície per planta de 1.000 m², el règim nazi va fer construir el Reichsbahnbunker Friedrichstraße durant la guerra. Estava destinat a servir de refugi per a civils, amenaçats pels bombardejos aeris. Acabada la guerra, els soviètics l’ocupen i l’utilitzen com a presó. Posteriorment, el govern de la RDA el converteix en magatzem, primer de roba i més tard d’aliments (raó per la qual els veïns el batejaran amb el nom de “Bananenbunker”).

Amb la caiguda del Mur (1989), el búnker esdevé un espai per a la cultura i l’oci: des de representacions de teatre fins a exposicions de curta durada. Famós a mig Europa, però, el va fer el seu ús com a club-discoteca: va ser un dels locals nocturs més passat de voltes del continent, fins al seu tancament l’any 1996. Finalment, l’empresari i col.leccionista Christian Boros compra l’edifici, i l’any 2008 hi inaugura la “Col·lecció Boros“, que mostra unes 500 obres d’una setantena d’artistes contemporanis. L’exposició es pot visitar de dijous a diumenge, però cal apuntar-se prèviament aquí.

L’imprescindible toc de glamur a la història del búnker d’art el dóna l’impressionant àtic, amb piscina inclosa, on viu el col·leccionista amb la seva família.

Entrevistes amb Christian Boros:

en anglès, a artdesigncafe.com
en alemany, a wz-newsline.de i a tagesspiegel.de

Ressenyes sobre la Col.lecció Boros:

en anglès, a realarchitektur.de

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Col.leccions Estatals d’Art de Dresden

Berlín, gener de 2015
INFO@itineri.de

Fa un temps va veure la llum un ambiciós projecte cultural, producte de la digitalització d’una part del fons de les Col.leccions Estatals d’Art de Dresden (en alemany, Staatliche Kunstsammlungen Dresden). Ja és possible fer una passejada virtual, en 3D, per les sales de la Galeria de Pintures dels Mestres Antics (Gemäldegalerie Alte Meister), algunes de la Bòveda Verda (Grünes Gewölbe) i la Col.lecció de Porcellana (Porzellansammlung), entre d’altres. Voleu començar a impressionar-vos, abans fins i tot de trepitjar la fantàstica capital saxona?

Cliqueu aquí, passegeu i gaudiu!

Les Col.leccions Estatals d’Art de Dresden

Repartides en diversos museus, les Col.leccions Estatals d’Art de Dresden són el segon dels 23 anomenats “Fars culturals” de l’est d’Alemanya. El seu origen es troba en la “Cambra d’Art” (Kunstkammer), datada del segle XVI, tot i que va ser sota el regnat d’August el Fort (1670-1733) i del seu fill August III (1696-1763) que van rebre un gran impuls. Les Col.leccions es troben actualment en aquests museus:

la Bòveda Verda (Grüne Gewölbe)
la Col.lecció de gravats, pintures i fotografies (
Kupferstich-Kabinett)
el Gabinet de Monedes (
Münzkabinett)
la Cambra d’Armes (
Rüstkammer)
les Col.leccions Etnogràfiques (
Museum für Völkerkunde)
la Col.lecció de Porcellana (
Porzellansammlung)
el
Mathematisch-Physikalischen Salon
la Galeria de Pintures dels Mestres Antics (Gemäldegalerie Alte Meister)
la Col.lecció d’escultures (
Skulpturensammlung)
la Galeria dels Mestres Nous (
Galerie Neue Meister)
la Col.lecció de guinyols (
Puppentheatersammlung) i
el Museu de les Arts Decoratives (Kunstgewerbemuseum)

Aquí podeu veure la notícia (en alemany) sobre la posada en marxa d’aquesta meravellosa exposició virtual 🙂

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Un palau d’anada i tornada

Berlín, 1 de juliol de 2014
INFO@itineri.de

D’anada, perquè el 3 de febrer de 1945 va cremar fins a les bodegues i el 7 de setembre de 1950 les seves restes abandonades van començar a ser definitivament història, amb la demolició definitiva, i de tornada perquè el 12 de juny de 2013 es va posar la primera pedra de la seva reconstrucció.

Un any després, la reencarnació del “Palau de la ciutat” (Stadtschloß, en alemany) va agafant volum. De ser els últims anys un fantàstic jardí on celebrar en públic les agraïdes sortides del sol, el solar en construcció és actualment un tsunami de ciment, ferros i bastides, accessible al comú dels mortals només en ocasions especials, com el passat 1 de juny. Efectivament, aquell dia hi va haver “portes obertes” a la zona en obres, i itineri.de no s’ho va voler perdre 🙂

Un cop acabat, en principi l’any 2019, no recuperarà el seu antic nom sinó que serà rebatejat com a “Humboldt-Forum”, un centre de cultura, art i ciència al bell mig de la capital alemanya. Això sí, amb el mateix aspecte barroc del seu avant-passat (excepte la façana sobre el riu, moderna segons disseny de l’arquitecte italià Franco Stella). Diversos museus, un auditori amb 600 butaques, llibreria i biblioteca, el “Humboldt-Forum” recollirà sabers que en l’actualitat es troben repartits per diferents districtes de la ciutat.

* Mijançant aquest enllaç accedireu a algunes imatges de l’edifici en construcció: https://www.flickr.com/photos/itineri/sets/72157645416582052/
* Voleu fer una ullada a l’estat actual, ara mateix, en directe, de l’edifici? cliqueu aquí: http://cam03.berlinerschloss-webcam.de/

La polèmica no és aliena a la decisió de reconstruir l’edifici, car no són pocs els contraris a reviure un passat que, consideren, no caldria que tornés. I d’entre els qui accepten la reconstrucció, una part opina que l’ala Est, la moderna sobre el riu, no s’hauria de construir: segons ells, el fet que l’interior de l’edifici es pugués veure des de fora, el dotaria de la transparència de què el “Palau de la ciutat” va anar mancat en temps dels regnants Hohenzollern.

Sigui com sigui, les obres avancen i sembla altament improbable que s’aturin. De ben segur, al juny de 2015 hi tornarà a haver jornada de portes obertes al futur “Humboldt-Forum”; itineri.de hi tornarà a treure el nas, naturalment, per explicar-vos-ho!

* Web de l'”Associació Palau de la ciutat”: http://berliner-schloss.de/en/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Palau en construcció

Berlín, 21 de juny de 2013
INFO@itineri.de

Era un dels tresors de Berlín fins que la guerra, la Segona, el va ferir de mort. El govern de la República Democràtica Alemanya en remataria les restes a partir del 7 de setembre de 1950, quan en va iniciar l’enderrocament. L’edifici, que segons els testimonis gràfics conservava en relatiu bon estat una petita part de les seves sales, destil·lava inevitablement antigues reminiscències imperialistes, així que adéu, Prússia, adéu per sempre…

… o no, ja que està previst que el Palau de la Ciutat (Stadtschloß, en alemany) torni al mateix lloc on va caure fa més de 60 anys. Aquell històric palau ja és realitat, de fet, en forma de maqueta al despatx de l’arquitecte italià Franco Stella, que va guanyar el concurs per re/construir-lo. El passat 12 de juny, el president federal, Joachim Gauck, va posar la primera pedra de l’edifici, que ha d’estar acabat l’any 2018 (galeria d’imatges de la zona, ara: http://www.flickr.com/photos/itineri/sets/).

Gauck ja té el “seu” palau (Bellevue, en ple Tiergarten), així que la idea no és dónar a l’edifici un ús polític: l’antic Stadtschloß serà ara el “Humboldt Forum”, un enorme espai consagrat al coneixement. Una de les seves estrelles seran els tresors de les cultures no europees, actualment visitables en el Museu Etnològic situat al perifèric barri de Dahlem. Però hi haurà més: el “Humboldt Laboratorium” i la Biblioteca Central de Berlín, a més d’espais dedicats a exposicions temporals i activitats culturals diverses. El projecte de re/construcció, per cert, ha topat amb l’oposició dels qui consideren injustificable invertir gairebé 600 milions d’euros en aquesta obra (ells dirien “llençar”). Amb tot, l’obra ja està en marxa i, sense dubte, suposarà un canvi enorme en l’aspecte d’aquesta part del Mitte berlinès.

En aquest article descobrireu un altre dels megaprojectes actualment en marxa a Berlín:
http://itineri.de/CA/2012/05/bbi-aeropuerto-despega/

Imatge en (més o menys) directe de la zona en obres: http://www.cityscope.de/bss/
Web Associació Palau de Berlín: http://berliner-schloss.de/en/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

Pàgines:1234»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de