Buscant articles etiquetats amb " Munic"

Marienplatz o el cor de la ciutat

Berlín, abril de 2015
INFO@itineri.de

Tota urbs acostuma a tenir un centre ben definit. L’excepció serien conurbacions urbanes que, per la seva extensió, i en el cas particular de Berlín també per la seva història, compten amb diversos centres. Munic, la capital bavaresa de sostres vermellosos, pertany al grup de ciutats el cor de les quals batega sense competència: Marienplatz, la plaça de Maria, s’endú els honors.

No en va, en aquest punt de la ciutat es creuen dos importants i històrics eixos de la ciutat, est-oest i sud-nord, que temps era temps menaven a l’Altstadt, el “cor” de Munic. Els viatgers, mercaders en bona part que s’hi atansaven a vendre a plaça els seus productes, hi accedien a través de vàries portes, tres de les quans romanen encara dempeus: Karlstor a l’oest, Sendlinger Tor al sud i Isartor a l’est. D’altres, com Schwabinger Tor i Angertor, en queda només el record en els llibres d’història.

Dins del perímetre delimitat per aquests accessos, tres places endrecen un gran espai, reservat parcialment als vianants: Karlsplatz, Odeonsplatz i Marienplatz. Hi destaca en aquesta última el Neues Rathaus, el “Nou Ajuntament”, amb el característic Glockenspiel que, a hores convingudes, congrega desenes de curiosos als seus peus, delerosos de veure les seves figures dansaires bellugar al so de les campanes (vegeu el vídeo: http://youtu.be/T1x3GrJFoyA). Al seu costat, l’Altes Rathaus (Ajuntament Vell), un edifici d’arrels ben antigues, actualment Museu del Joguet. I la imponent Mariensäule, esclar, la Columna de Maria que, des de les alçades, observa impertèrrita locals i visitants.

Mirant cap a l’ajuntament, a mà esquerra pel carrer Kaufingerstraße, després anomenat Neuhauser Straße, s’arriba a una de les portes, Karlstor, la de Carles. A l’altra banda de l’arc regna, més aviat caòtica, la plaça que els muniquesos coneixen amb el nom d’Stachus. Tornant a Marienplatz, aquest cop anant però a mà dreta, baixant per Tal, arribem a una altra porta: l’Isartor. El nom l’hi dóna el riu que travessa la ciutat i els espais interiors de la porta acullen actualment el Valentin-Karlstadt-Museäm, dedicat a aquesta parella de còmics bavaresos.

I encara una porta més, Sendlinger Tor, la que trobem baixant des de Marienplatz per Sendlinger Straße. Va resultar poc afectada per les bombes de la Segona Guerra Mundial, tot i que la porta actual té poc a veure amb l’original, que va ser construïda probablement al segle XIV. Molt hi ha per veure a Munic, però sense dubte Marienplatz i els carrers que de la plaça s’irradien cap als extrems, ens permetran visitar imperdibles com l’església de Sant Miquel, la Frauenkirche o l’espectacular Asamkirche, un dels exemples més destacats del barroc tardà del sud d’Alemanya.

Ganes de més Munic? itineri.de us ofereix un fantàstic tour a peu pel cor de la ciutat. Mentre arriba el dia de la visita, no us perdeu una selecció d’imatges de la ciutat – us convidem a passejar pel nostre àlbum de fotos a través d’aquest enllaç: http://www.flickr.com/photos/11873897@N08/sets/72157632046938785/

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

El rei, boig, es féu fer un castell

Berlín, 29 de juliol de 2013
INFO@itineri.de

Qui no ha desitjat alguna vegada veure, de ben a prop, l’impressionant castell de Neuschwanstein? La seva figura retallada entre paratges alpins, verds, ocres o blancs segons l’estació, s’alça majestuosa al sud de Baviera, a tocar de la frontera amb Àustria. Somni fet realitat d’un rei boig, que ni de bon tros veuria acabat.


Efectivament, Lluís II de Baviera va viure només 40 anys, una vida curta, estretament vinculada al compositor Richard Wagner des del moment en què, amb 16 anys, l’aleshores príncep en va escoltar les òperes Tannhäuser i Lohengrin. Lluís seria entronitzat el mateix dia de la mort del seu pare, l’any 1864, amb només 18 anys. El seu caràcter “especial” l’empenyeria a ordenar la construcció d’un castell on pugués sentir-se protegit de la gent de qui, reservat com era, sovint volia allunyar-se.

Dos capítols de la seva vida com a monarca mereixen especial atenció: la derrota que patiria Baviera en la guerra Austroprussiana de 1866, després de la qual s’accentuaria el caràcter retret del rei, allunyat de les obligacions que se li suposaven, i el frustrat casament amb la princesa Sofia de Baviera, germana de l’emperadriu Sissi: després de diversos ajornaments ordenats pel propi rei, ell mateix acabaria cancel.lant el casori.

Neuschwanstein començaria a prendre forma l’any 1869, dominant sobre la regió i construït a imatge dels castells medievals però, això sí, amb totes les modernitats de l’època: calefacció central, aigua corrent i, fins i tot, connexió telefònica en part de la construcció. Poc després de la seva mort, ocorreguda en estranyes circumstàncies l’any 1886, el castell obriria les portes al públic; d’aleshores ençà, més de 60 milions de persones han passejat per les seves cambres i passadissos.

:::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::

Voleu veure el castell via webcam? (amb permís de la càmera; no ens fem responsables del seu funcionament!). Cliqueu aquí.

Us recomanem fervorosament el reportatge que podeu veure a sota. Produït per la ZDF alemanya, el programa repassa la vida de Lluís II de Baviera a través de la història de Neuschwanstein. Podeu activar-hi subtítols en anglès, clicant al botó <cc> de la part inferior dels vídeos.

Ja sabeu que ara podeu conèixer Neuschwanstein amb itineri.de, amb una visita guiada que us oferim des de Munic. No dubteu a contactar-nos a INFO@itineri.de per a més informació!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

Els colors de la Pasqua

Berlín, 25 de març de 2013
INFO@itineri.de

La Setmana Santa és una de les festes tradicionals més celebrades a Alemanya, que sense oblidar el significat religiós que té per a una part de la ciutadania, ha esdevingut un període festiu d’especial seguiment entre els nens: no només a Alemanya sinó a tot l’espai de parla germànica (Àustria i part de Suïssa principalment) i també als Països Baixos, el conillet de Pasqua pinta i amaga colorits ous, que els més petits han de trobar a casa seva o als jardins. Vindria a ser el Pare Noel de la Setmana Santa, en aquesta ocasió amb l’encàrrec d’anunciar al món la resurrecció de Jesús.

Si aquests dies passegeu per Alemanya, veureu com certament el conillet i els ous de colors són força omnipresents. Munic va arribar a disposar d’un Museu del Conillet de Pasqua (foto Viquipèdia), tot i que el centre va tancar el 2005, pocs anys després de la mort del seu fundador, Manfred Klauda.

En aquestes dates, arreu d’Alemanya s’hi poden trobar mercats de Pasqua. A Berlín, per exemple, a Alexanderplatz (est) i a Breitscheidplatz (oest) hi ha dos dels més coneguts. Fins i tot una foguera es podrà viure dissabte 30, a partir de les 18h, en els Jardins Britzer al sud de la ciutat. Amb les temperatures d’aquest atípic final de març, la seva escalfor serà més que benvinguda!

Naturalment, moltes altres ciutats alemanyes ofereixen parades en desenes de mercats, arreu. A Munic és ja tradicional el Markt der Sinne, enguany del 30 de març a l’1 d’abril, a la Praterinsel en mig del riu Isar. En aquest enllaç es poden consultar alguns mercats en diverses regions alemanyes: http://www.ostern-in-deutschland.de/#.

Naturalment, també la gastronomia forma part de la festivitat d’aquests dies. En aquest enllaç es pot accedir a nombroses receptes tradicionals (això sí, en alemany!).

Tot això i molt més ho aprendreu amb nosaltres:
itineri.de us ofereix els seus
serveis a Alemanya!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Vine al mercat, reina!

Berlín, 12 de març de 2013
INFO@itineri.de

Alguns de vosaltres recordareu aquell eslògan amb què, temps era temps, l’ajuntament de Barcelona volia atraure clientela als mercats de la ciutat. Avui el recuperem, com a titular per a aquest article, perque precisament d’això volem parlar, d’alguns dels mercats que podeu visitar durant el vostre pròxim viatge a Alemanya. Som-hi?

Galeria de fotoshttp://www.flickr.com/photos/11873897@N08/sets/72157632980077234/

Marheineke és un dels pocs mercats coberts que queden a Berlín. Tres són els motius pels quals us en recomanem una visita: hi venen productes de qualitat, l’edifici és bonic i al carrer on es troba, Bergmannstrasse, hi ha una enorme varietat de restaurants per a tots els gustos (un bon motiu per atansar-se a la zona, oi?). Amb el sarró ple d’història, el mercat celebra 121 anys aquesta setmana. La Segona Guerra Mundial el va deixar en un estat lamentable, com a bona part de Berlín, però va ser reconstruït en els anys cinquanta i novament modernitzat el 2007. S’hi pot arribar amb la línia U7 del metro (estació Gneisenaustraße). Voleu veure’l? Passeu, passeu:

També us recomanem una visita al mercat turc de Neukölln. Tots els dimarts i divendres, desenes de comerciants situen les seves parades a Maybachufer, entre el pont Kottbusserbrücke i el carrer Schinkestraße: fruites, verdures, llegums, també roba i complements, omplen aquesta part de la riba del Landwehrkanal des de mig matí fins a mitja tarda. Olors, colors i molts productes que de ben segur no coneixereu; no en va, el mercat és situat a la frontera dels districtes de Neukölln i Kreuzberg, on viuen bona part dels berlinesos d’origen turc.

Per conèixer altres mercats que també podeu visitar durant la vostra estada a Berlín, cliqueu en aquest enllaç del diari Morgenpost: http://static.apps.morgenpost.de/redaktion/grafiken/Wochenmarkt.pdf. També clicant aquí accedireu a informació (en alemany) sobre altres mercats de la ciutat.

Naturalment, els mercats no són exclusius de Berlín. A Munic, per exemple, és imprescindible conèixer Viktualienmarkt: situat a l’aire lliure, aquest mercat fixe és molt a prop de la cèntrica Marienplatz, ocupant el mateix espai des de fa una mica més de 200 anys. Hi ha unes 140 parades que, de dilluns a dissabte, ofereixen entre d’altres productes típics de Baviera. També a Hamburg podeu anar al mercat: el Marktzeit es fa tots els dissabtes, de 9.30 del matí a 14.30h. en una antiga fàbrica (antiga en “esperit”, perque un pavorós incendi, l’any 1977, va obligar a reconstruir-la des de la primera pedra, si bé es va respectar del tot el seu disseny original). Finalment, a Frankfurt (am Main) podeu anar al Kleinmarkthalle, que obre de dilluns a dissabte des de les 8 del matí fins a mitja tarda (els dissabtes fins a les 16h).

Tots aquests mercats, i d’altres, i també molts més edificis, monuments i històries els descobrireu amb els nostres tours. No dubteu a contactar-nos per a informació, al mail INFO@itineri.de!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

“A” d’aeroports (d’Alemanya)

Berlín, 26 de febrer de 2013
INFO@itineri.de

Les low cost ja no són el que eren, però tot amb tot, l’aèria continua sent una via de cost raonable, i sobretot pràctica, per arribar a Alemanya des de Catalunya o el País Valencià, per exemple. N’hi ha d’altres, esclar, com la ferroviària o el vehicle particular, però gairebé sempre sortiran més cares i, naturalment, demanaran molt més temps. Quedem-nos doncs amb l’opció aèria i coneguem les principals portes d’entrada a Alemanya, en avió!

La capital, Berlín, viu des de fa anys una estrafolària història relacionada amb els seus aeroports. Després que l’any 2008 tanqués el de Tempelhof, van quedar operatius Tegel i Schönefeld. Es va decidir que Tegel també acabaria tancant, al mateix temps que Schönefeld ampliaria les seves instal.lacions i esdevindria l’únic aeroport de la ciutat. A data d’avui, quatre vegades ha estat ajornada la inauguració del nou Schönefeld* (que ha de portar per nom “Berlin Brandenburg Internacional”) i el consegüent tancament de Tegel. Mentre que Barcelona i Palma de Mallorca disposen de connexió directa amb Berlín, amb les companyies AirBerlin i Vueling (a Tegel), i també amb EasyJet (a Schönefeld), els vols des de València i Perpinyà fan sempre escala.

L’aeroport de Tegel està situat dins de Berlín (zona AB de les targetes de transport públic), mentre que Schönefeld és fora dels límits de la ciutat, al land veí de Brandenburg (zona C). Des de Tegel calen 20 minuts d’autobús per arribar a Zoologischer Garten (línies X9 i 109), i 30 fins a Alexanderplatz (línia TXL). A aquesta última plaça s’hi arriba, des de Schönefeld, en només 20 minuts a bord d’un tren regional (RE7 o RB14), més de mitja hora en canvi si s’agafa una S-Bahn, tenint en compte a més que, en aquest cas, cal fer transbordament a Ostkreuz o a Warschauer Straße.

Tots dos aeroports junts van rebre, l’any 2012, 25 milions de passatgers (l’aeroport de Barcelona-El Prat en va rebre 35 milions, el de Palma 22 milions).

La segona ciutat alemanya en número d’habitants és Hamburg. Situada a només 1.30h de distància de Berlín en tren, el seu aeroport està conectat amb l’estació central de la ciutat mitjançant la línia S1 de la S-Bahn, la xarxa de rodalies. El trajecte dura uns 25 minuts. També l’autobús és una opció a considerar (línies 26, 39, 274 i 292). Altres aeroports eventualment interessants per arribar a Hamburg són els de Lübeck, amb vols a/de Girona i Palma, i connexió amb el centre d’Hamburg en autobús (línia A20), i el de Bremen, amb vols a/des de Alacant, Girona i Palma, i que també disposa de connexió amb Hamburg a través de l’empresa bus2fly (el trajecte dura 90 minuts).

Pel que fa a Munic, el seu aeroport està connectat amb la Hauptbahnhof (estació central) de la ciutat, amb les línies S1 i S8 de la xarxa de S-Bahn. Amb totes dues línies, el recorregut té una durada d’entre 40 i 45 minuts, i des de la mateixa estació central és molt fàcil desplaçar-se a la resta de la ciutat, amb altres línies de S-Bahn o bé amb les línies U1, U2, U4 i U5 del metro. A la capital bavaresa s’hi pot arribar també des de l’aeroport de Memmingen: tot i trobar-se a 110 quilòmetres de Munic, Ryanair ofereix connexió per autobús entre l’aeroport i el centre de Munic. A Memmingen hi ha vols a/des de l’Alguer, Alacant, Girona, Palma i València.

Finalment, l’aeroport de Colònia (oficialment, “Köln/Bonn”) és accessible al i des del centre de la ciutat amb la línia S13 de la S-Bahn. El trajecte té una durada de només quinze minuts. Per anar a l’aeroport des de la Hauptbahnhof (estació principal), situada molt a prop de la famosa Catedral, cal agafar l’S13 en direcció Troisdorf.

Decidit, doncs: a Alemanya, en avió! Abans d’aterrar-hi, però, el que correspon és contractar els serveis d’itineri.de, que és molt més que contractar un simple tour. No dubteu a demanar-nos informació (INFO@itineri.de) i sabreu per què us convé descobrir Berlín, Munic, Hamburg i Colònia, entre d’altres ciutats, amb nosaltres: perque els nostres tours són bons i perque ningú no vol que el desconeixement de l’alemany li compliqui les vacances!

*Al futur nou aeroport de Berlín l’hi hem dedicat dos articles: Berlin Brandenburg International i BER, un aeroport que no s’enlaira.

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Pàgines:12»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de