Buscant articles etiquetats amb " Comunicació"

Tatort: l’escena del crim

Berlín, maig de 2015
INFO@itineri.de

Gairebé cada diumenge, des de 1970, Alemanya enceta el prime time televisiu amb una sèrie: Tatort (“L’escena del crim”). De fet, més que una sèrie estem parlant d’un programa mític per als alemanys, que fins i tot congrega espectadors a diferents bars arreu de Berlín, on es troben per veure’n cada nou capítol com si d’una final de futbol es tractés. La cadena per on s’emet Tatort, la pública ARD, està formada per nou centres regionals, cadascún dels quals produeix capítols de la sèrie de manera independent. És per això que els protagonistes, que no coincideixen en un mateix capítol, són nou comissaris diferents. 11, de fet, perque les televisions públiques d’Àustria (ORF) i la Suïssa de parla alemanya (SF) també produeixen alguns capítols. Per aquesta raó, una setmana la sèrie té com a escenari Stuttgart, una altra Viena, la següent Hamburg, Berlín, Kiel, … i cada ciutat té el seu comisssari. Això sí, passi on passi i sigui quin sigui el comissari, LeicheObduktion, … són paraules obligades a cada capítol!

Quan només feia un any de l’estrena de Tatort, a l’altra banda del teló d’acer començava a caminar una altra sèrie policíaca: Polizeiruf 110. La caiguda del Mur (1989) i la posterior reunificació alemanya (1990) van tenir com a conseqüència la desaparició de la DFF, la televisió estatal germano-oriental, però això no va impedir que Polizeiruf 110 continués el seu recorregut vital. Actualment, totes dues sèries comparteixen dia d’emissió, alternant-se a la parrilla de l’ARD. De tant en tant, Tatort descansa diumenge per deixar pas als seus col.legues de l’est.

A voltes molt bo, a voltes no tant, si és diumenge i són les 20.15h… és l’hora de Tatort!

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

La revenja del Papa

Berlín, març de 2015
INFO@itineri.de

Hi havia una vegada un govern socialista (que de fet era comunista) en un país democràtic (que en realitat era una dictadura): la RDA. A mitjan anys 60, aquell govern va iniciar la construcció d’una torre de telecomunicacions, un projecte ambiciós que serviria per donar un impuls a aquest àmbit, però també per demostrar al món de què era capaç aquell govern i aquell país. Després de vàries disquisicions sobre el lloc més adequat per al seu emplaçament, i d’un parell d’intents fallits d’iniciar-ne la construcció, la torre es va aixecar al cor del Berlín Oriental, al costat de la històrica estació de tren d’Alexanderplatz. Un cop acabada, l’any 1969, va esdevenir la constucció més alta d’Alemanya, motiu d’orgull dels seus impulsors: els seus 368 metres d’alçada la feien (i fan) visible des de molts punts de la capital.

Quina no va ser la sorpresa, però, tan bon punt es va constatar, amb els primers raigs de sol, que el reflex de la seva llum sobre la rodona i metàl·lica cúpula formaven… una creu! En aquella ciutat d’aquell país a l’altra costat del teló d’acer, el reflexe del sol dibuixava precisament una creu, claríssima, que a sobre es distingia des de kilòmetres de distància!

Els berlinesos no van trigar a trobar-li nom: “la revenja del Papa”. Una revenja d’altura!

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

El crític que sobrevisqué al nazisme, al comunisme i al capitalisme

Berlín, 14 de gener de 2013
INFO@itineri.de

Alemanya és pàtria de noms que els mitjans s’han encarregat de portar fins a l’últim racó del planeta: Sebastian Vettel o Heidi Klum, per exemple, no necessiten presentació per a una gran majoria. Aquest article, però, el volem dedicar a un personatge anònim per a una majoria (fora d’Alemanya), circumstància que volem canviar pels clients i amics d’itineri.de.

Marcel Reich-Ranicki porta gravada a la pell la història d’Europa. El seu origen jueu li va tancar portes com les de la Universitat Humboldt, que l’any 1938 el va rebutjar com a alumne (ja en el segle XXI, la mateixa institució el nomenaria doctor honoris causa). Més tard, viuria el Gueto de Varsòvia i sobreviuria als seus pares, assassinats a les cambres de gas de Treblinka, i al seu germà gran Alexander, afusellat a Poniatowa. La de Reich-Ranicki va ser una de tantes vides que la bogeria nazi va modelar a cop de cruel cisell.

Reich-Ranicki abraçaria la literatura en els primers anys 50, com a lector per a una gran editorial polonesa, iniciant poc després la seva carrera d’escriptor. Un cop afincat definitivament a Alemanya, va treballar com a crític literari per a la Frankfurter Allgemeine Zeitung. Entre 1988 i 2001 va ser el presentador del programa Das literarische Quartett, emès mensualment per la televisió pública amb gran èxit. Aquest vídeo correspon a una edició especial del “Quartett” amb motiu del 50è aniversari de la mort de Bertolt Brecht, com sempre sota la batuta de l’hiperbòlic Reich-Ranicki:

Personatge admirat i temut a parts gairebé iguals per les seves sortides de to no gens mancades d’acidesa, el crític va tenir ocasió de mostrar el seu caràcter ingovernable durant una gala emesa en directe per televisió, l’octubre de 2008. Convidat per rebre un premi en reconeixement a la seva carrera, el va rebutjar en pujar a l’escenari com a repulsa, va dir, per la pèrdua de qualitat de les televisions alemanyes. Entre cares de sorpresa i riures més aviat nerviosos, el presentador li va oferir participar en un programa especial que tractaria la qüestió, programa que efectivament va emetre la cadena pública ZDF pocs dies després.

Als seus 92 anys, Reich-Ranicki continua sent un referent a Alemanya, per suposat en l’àmbit de la literatura però també com a supervivent del nazisme, del comunisme “i del capitalisme”, que és com s’hi va referir el presentador minuts abans de la sorprenent aparició del crític en l’escenari d’aquella recordada gala. Tot un caràcter, el Sr. Reich-Ranicki!

Llista dels autors i llibres comentats a Das literarische Quartett:
http://www.literaturkritik.de/reich-ranicki/index.php?content=http://www.literaturkritik.de/reich-ranicki/content_themen_litQuartett_Buecherliste.htm

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de). I si l’article us ha agradat, podeu compartir-lo mitjançant els enllaços de sota!

Turista, sí, però informat!

Berlín, 23 de juliol de 2012
INFO@itineri.de

El turista habitual en té prou sabent quins són les llocs de visita obligada, però hi ha també qui vol anar més enllà, saber què es cou al país on hi té posada la mirada (i aviat la maleta), de què parlen els locals. Prou que sabem, malauradament, què està sent notícia a Catalunya, però… i a Alemanya? Els mitjans del país que governa la CDU d’Angela Merkel, en coalició amb la CSU bavaresa i els liberals de l’FDP, tenen aquests dies el focus posat bàsicament en tres temes: l’evasió de capitals, la circumcisió i la redistribució financera entre regions. I la crisi a Espanya, esclar.

El govern regional de Renània del Nord-Westfàlia (NRW, escurçat en alemany) ho ha tornat a fer: per 3,5 milions d’euros, el seu Ministeri de Finances ha comprat un CD amb informació sobre un miler de ciutadans alemanys que tenen els seus diners en un banc de Suïssa. No és la primera vegada que NRW adquireix material d’aquest tipus, amb la finalitat de descobrir evasors de grans capitals: el març de 2010, un CD de 2,5 milions d’euros va permetre investigar 1.100 clients alemanys de Credit Suisse. La tardor de 2011, l’objectiu van ser uns 3.000 ciutadans que disposaven de comptes en un banc de Luxemburg.

Evasors a banda, un altre gran tema informatiu d’aquests dies és una pràctica religiosa que comparteixen jueus i musulmans: la circumcisió. Un tribunal de Colònia va dictaminar recentment que aquesta pràctica, d’obligat compliment per a la comunitat jueva, és un atac a la integritat dels menors a qui se’ls practica. La sentència obre la porta a una possible prohibició d’aquesta pràctica, cosa que va portar al president de la Conferència Europea de Rabins, Pinchas Goldschmidt, a parlar de “l’atac més gran als jueus d’Alemanya des de l’Holocaust”. Ara, però, la patata calenta és en mans dels polítics, ja que dijous 19 el Parlament alemany va donar suport a una resolució en què s’insta el Govern a elaborar un projecte de llei que aclareixi la situació després de la sentència. A ells, als polítics, els tocarà decidir per llei si aquesta pràctica es pot seguir duent a terme a Alemanya, o no.

La clau de la caixa

Les disputes pels diners que les regions aporten a la caixa comuna (estatal) no són exclusives del nostre país. A Alemanya, Baviera, Baden-Württemberg, Hessen i Hamburg són les quatre regions que posen diners. Els bavaresos encapçalen la llista, amb 3.700 milions d’euros cada any (1.800 milions tant BW com Hessen, i 60 milions Hamburg). A l’altra banda, Berlín és la regió que més diners rep: uns 3.000 milions. Ara, els bavaresos han decidit portar al Constitucional alemany una regulació que consideren que els perjudica. Han optat per aquesta via després d’abandonar les converses que s’estaven duent a terme entre les regions donadores i les receptores, per renegociar els termes dels acords que les vinculen. L’any 1999, Baviera ja va anar al Constitucional, pel mateix motiu, i va aconseguir que el màxim tribunal alemany modifiqués les regles de joc, en considerar que efectivament Baviera hi sortia perdent. Aquest vídeo explica quines regions aporten i quines reben, així com dóna alguna dada sobre la història de la redistribució financera entre regions (en alemany): http://tagesschau.de/inland/laenderfinanzausgleich142.html

Naturalment, Espanya i els seus bancs són també portada als mitjans alemanys, dia rere dia. Dijous 19, el Bundestag va aprovar per majoria concedir una ajuda als bancs espanyols, per una quantia màxima de 29.000 milions d’euros (el total aportat per la UE és d’un màxim de 100.000 milions). Amb tot, és poc probable que la situació a l’Estat Espanyol deixi d’ocupar portades, a partir d’ara. Molt poc probable, de fet…

Alemanya a les nostres pantalles

Berlín, 9 d’abril de 2012
INFO@itineri.de

Si una enquesta preguntés quines sèries alemanyes s’han emès històricament als nostres televisors, les respostes serien probablement curtes. Potser a algú, remenant en la seva memòria, li vindria al cap Heimat (Heimat – Eine deutsche Chronik), que TVE va emetre amb força èxit d’audiència a mitjan anys vuitanta. Amb posterioritat n’arribarien una segona i una tercera part (anys 90 i al 2004, respectivament) que no tindrien, però, el mateix ressò. També d’aquella època és La clínica de la Selva Negra (Die Schwarzwaldklinik), producció feta a imatge del clàssic nordamericà “General Hospital”.

En l’última dècada, força més produccions alemanyes que en el passat han aterrat a les pantalles dels televisors catalans: sèries com Berlín, Berlín van aportar el seu granet de sorra en la popularització d’aquesta capital avui tan de moda. O Turc per a principiants (Türkisch für Anfänger), que ha permès als espectadors de TV3 conèixer de primera mà el dia a dia d’una família turco-alemanya i els problemes derivats de ¿l’inevitable? xoc cultural. D’altres sèries són força més “mogudes”, com Alerta Cobra (Alarm für Cobra 11 – Die Autobahnpolizei), estrenada a la privada RTL l’any 1996 i que arriba actualment a l’Estat Espanyol via Cuatro; o com Medicopter 117 (Medicopter 117 – Jedes Leben zählt), alemanya tot i que filmada a Àustria.

La llista de produccions alemanyes a les nostres pantalles continua amb sèries com Inspector Wolff (Wolffs Revier), Lasko (Lasko, die Faust Gottes), Hamburgo 112 (Notruf Hafenkante) i Comisario Brunetti (Donna Leon), alemanya, sí, malgrat que la trama es desenvolupa a Venècia. I moltíssimes més, tantes com podeu llegir en aquest article de la Viquipèdia.

I els nens? També, ells també han tingut l’oportunitat d’enganxar-se als televisors. En temps del VHF i l’UHF, no hi havia nen que no s’hagués enganxat a La abeja Maya (Die Biene Maja), animació coproduïda per la ZDF, el segon canal públic de televisió. Les aventures del Willi, el Flip i la pròpia protagonista van ser emeses a l’Estat Espanyol a finals dels 70. Però l’èxit d’aquests animalons no va ser major que el d’un altre personatge d’animació també made in Germany, “Vickie el vikingo”, el valent nano de Flake que, episodi rere episodi, havia de treure les castanyes del foc al seu pare, el cap del poblat. A Alemanya, per cert, es produiria i filmaria, l’any 2008, la pel.licula “Wickie und die starken Männer“, basada en aquells dibuixos.

Sèries per a tots els gustos arriben des d’Alemanya, especialment en aquests últims anys! Si voleu veure’n algun tràiler, cliqueu sobre el link corresponent: Heimat“, “La clínica de la Selva Negra“, “Berlín, Berlín“, “Turc per a principiants“, “Alerta cobra“, “Medicopter 117(capítol sencer en alemany),Inspector Wolff“, “Lasko(capítol sencer en castellà),Hamburgo 112(capítol sencer en alemany),Comisario Brunetti(capítol sencer en alemany),La abeja MayaiVicky el vikingo“.

Pàgines:12»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de