Buscant articles etiquetats amb " Història"

El Mur de Berlín ha tornat!

Berlín, febrer de 2015
INFO@itineri.de

El Mur de Berlín és història d’ençà el 9 de novembre de 1989, quan de forma inesperada es va esquerdar per sempre. Només l’anomenada “East Side Gallery”, el fragment més gran de l’antic Mur (1,3 km), i algun altre petit tram, recorden que Berlín va estar físicament partida en dues meitats, durant 28 anys. Les sensacions que aquell mur de 155 km de llargària produïen des de totes dues bandes ja no es poden reviure… o sí, de fet sí.

A tocar del Checkpoint Charlie, un dels “punts calents” de la Guerra Freda, hi ha l’anomenat “Asisi Panorama”, un muntatge que permet viure el Berlín del Mur talment com si algú l’hagués reconstruït. Una espectacular imatge circular de 60 metres de llarg i 15 d’altura, una plataforma elevada a 4 m., la llum idònia per reviure la vida al voltant del Mur, de dia i de nit, … l’espectador té l’oportunitat de veure una escena d’un dia qualsevol de tardor dels anys 80 – a un costat, el barri occidental de Kreuzberg, i a l’altra banda, la franja de la mort i Berlín Est. Grafiters, nens jugant, aliens (o no) a la presència i al significat del Mur, i policies a la torre de vigilància, tot allò que els berlinesos podien veure els anys del Mur, es pot conèixer també ara, 25 anys després. L’experiència es complementa amb una exposició de fotos preses abans, durant i després del Mur, que mostren el dia a dia a tots dos costats.

L'”Asisi Panorama – El Mur” es troba a la confluència dels carrers Friedrichstraße i Zimmerstraße, metro “Kochstraße” (línia U6). El seu creador és l’arquitecte i artista Yadegar Asisi, pare també d’altres Panometer espectaculars a Dresden i Leipzig. A pocs metres hi ha el Museu del Checkpoint Charlie, així com l’anomenat “Black Box”, un espai expositiu al voltant de l’històric punt fronterer, avui afortunadament desaparegut.

Enllaços:

Asisi Panorama: www.asisi.de/panoramas/the-wall/bildergalerie.html
Museu Checkpoint Charlie: www.mauermuseum.de
Black Box: www.visitberlin.de/es/sitio/black-box

Fotografies Checkpoint Charlie i Black Box: www.flickr.com/search/?tags=checkpointcharlie&sort=relevance&user_id=11873897%40N08

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

La Prússia del vell Fritz

Berlín, febrer de 2015
INFO@itineri.de

És un dels membres de la dinastia dels Hohenzollern més present en l’imaginari col.lectiu dels alemanys, tan forta va ser l’empremta que va deixar no només a Berlín sinó també a la veïna Potsdam. Frederic II, “Frederic el Gran”… el “vell Fritz” (1712-1786), diferents noms per a un rei que, sense por a exagerar, es pot considerar un ‘punt d’inflexió’ en l’esdevenir de la història del seu país, sense el qual no s’expliquen el Berlín i l’Alemanya actuals.

L’ombra del pare

Frederic Guillem I (1688-1740), home de caràcter estricte, moldejaria amb foc la personalitat del jove Fritz. Va imposar al seu fill una formació militar que el príncep no seguia precisament amb delit. Per contra, era l’aprofondiment en la filosofia, la literatura i, en general, les arts i pensaments arribats de la cultivada França, allò que de debò interessava el jove. L’actitud del pare envers el fill, a qui humiliava en públic i en privat, psíquica i físicament, el portaria a tramar un pla per fugir amb el seu millor amic, potser amant: Hans von Katte. Van ser descoberts, però, i el rei va fer decapitar von Katte, alhora que obligava el seu fill a presenciar l’execució. Per ben poc es va lliurar el príncep, que comptava 18 anys, de patir la mateixa sort que el seu amic.

Frederic II seria coronat rei en morir el seu pare. Al llarg dels 46 anys que romandria en el tron, combinaria la destresa militar amb les fortes pulsions en l’àmbit de les arts i les ciències: al Palau de Sanssouci, a Potsdam, el seu favorit, hi sovintejarien prominents com Voltaire, La Mettrie i Maupertuis. Però el tret més destacat de Frederic II, sense dubte, és que va ser un estendard de la Il.lustració; d’alguna manera, el xoc frontal entre pare i fill va ser el reflex de la col.lisió entre l’absolutisme encarnat per Frederic Guillem I, i la porta oberta als nous temps que representava el seu fill.

Us heu quedat amb ganes de saber-ne més, oi? A l’espera del què de Frederic el Gran us explicarem amb els nostres tours de Berlín i Potsdam, us deixem amb aquest fantàstic reportatge (en anglès), on descobrireu encara més aspectes apassionants de la vida del vell Fritz, així com de la conflictiva relació entre ell i el seu pare… cliqueu aquí per accedir al reportatge.

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Memorials contra l’oblit

Berlín, 24 de març de 2014
INFO@itineri.de

Malgrat els molts anys transcorreguts des del final de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya hereva d’aquella que va desencadenar el conflicte continua honorant les víctimes de la barbàrie nazi. Són desenes els monuments, plaques, escultures i espais diversos que, arreu del país, recorden l’horror que els nacionalsocialistes van estendre dins i fora les fronteres d’Alemanya. Els milions d’assassinats pels nazis, principalment jueus però també gitanos, homosexuals i opositors polítics, són presents en la memòria col.lectiva d’una societat que, encara avui, suporta sobre les seves espatlles, com pot, el pes de la seva història.

Arreu del país i més enllà, quadriculades Stolpersteine folren les voreres, de manera evident en els barris on, fins a l’esclat del conflicte, hi residia més població jueva. El naixement de les Stolpersteine, actualment més de 35.000 en pobles i ciutats d’Alemanya, Polònia, Àustria i els Països Baixos entre d’altres, es remunta als primers anys de la dècada dels 90; un element ben senzill amb què l’artista Gunter Demnig va voler tornar el nom a tots aquells que, per als nazis, només van ser números. La iniciativa no va estar exempta de polèmica, en els seus inicis, però tot i així el projecte de les Stolpersteine avança imparable, i està previst portar-ne fins i tot més enllà de les fronteres d’Europa.

Els grans memorials a la capital

A Berlín, tres grans memorials mereixen formar part d’aquest capítol, tots ells situats molt a prop de la Porta de Brandenburg i del Reichstag, el Parlament federal. L’any 2005 es va inaugurar el Memorial pels jueus assassinats a Europa, una superfície coberta per 2.711 esteles de formigó formant estrets, llargs passadissos. Els visitants són convidats a endinsar-s’hi i deixar-se endur per les sensacions angoixants que provoca la seva posada en escena. Un dels episodis més controvertits al voltant de la construcció del memorial, per cert, ens trasllada a la capital financera d’Alemanya, Frankfurt. Allà hi té la seu Degussa, l’empresa que l’any 2003 va rebre l’encàrreg de proveir el material amb què es protegiria la superfície de les esteles. L’escàndol va ser majúscul en descobrir-se que, en els anys 40, una filial de Degussa havia produït el gas Zyklon B amb què els nazis van assassinar milers de persones a les càmeres de gas.

Algunes imatges d’aquest memorial, i dels que vénen tot seguit, es poden veure en aquest àlbum: http://www.flickr.com/photos/itineri/tags/memorials/

El Memorial per als homosexuals perseguits pel nazisme va ser inaugurat l’any 2008. Es tracta d’una cambra hermèticament tancada, a l’interior de la qual es pot accedir només visualment, a través d’una petita finestra. A l’altra banda del vidre, un seguit d’imatges de parelles del mateix sexe en actitud carinyosa busca traslladar a l’espectador un missatge de tolerància i de respecte a la diversitat.

Finalment, l’octubre de 2012 es va inaugurar el Memorial pels gitanos assassinats pel nacionalsocialisme. El Govern Federal ja havia acordat, l’any 1992, la construcció d’un espai d’homenatge per a aquesta comunitat. Amb tot, certes desavinences entre els polítics i les associacions de gitanos d’Alemanya van anar endarrerint el projecte. El memorial està situat en l’extrem nord-est del Tiergarten, en un terreny cedit pel govern regional de Berlín, a l’ombra del Reichstag.

Gràcies a la periodista de l’agència EFE-Berlín Elena Garuz, per aquesta peça informativa sobre la inauguració del memorial pels gitanos assassinats pel nazisme!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

9 de novembre: la història a través d’una data

Berlín, 9 de novembre de 2013
INFO@itineri.de

Aquell Mur, aparentment indestructible fins a pocs minuts abans, s’esquerdava un vespre de forma inesperada, iniciant així un procés que acabaria amb la caiguda d’un teló d’acer, de partits únics i, finalment, de la mateixa Unió Soviètica. Pròleg d’un nou món, aquella jornada de 1989 se sumava a la llista d’esdeveniments històrics que, al llarg del segle XX, s’han esdevingut a Alemanya un 9 de novembre…

La llista s’inicia a les acaballes de la Primera Guerra Mundial. Mentre el conflicte agonitzava, a la capital alemanya es proclamava la República… dues vegades. Era el 9 de novembre de 1918. Cap a les dues de la tarda, Philipp Scheidemann anunciava la fi de la monarquia dels Hohenzollern i la instauració de la república des d’una finestra del Reichstag (vídeo). S’avançava a Karl Liebknecht, que aquell mateix dia proclamaria la “república socialista lliure d’Alemanya” davant d’una munió de gent reunida al Lustgarten. Liebknecht i la seva dona, Rosa Luxemburg, serien assassinats dos mesos després, Scheidemann fugiria a l’exili, a l’arribada de Hitler al poder.

Seria precisament Hitler el protagonista d’un altre fet històric, igualment succeït un 9 de novembre, l’any 1923. L’aleshores president del Partit Nacional-Socialista dels Treballadors Alemanys encapçalava un intent de cop d’estat que seria esclafat per la policia i l’exèrcit. Hitler aniria a la presó, on escriuria “La meva lluita” (“Mein Kampf”). Tot i la fallida del cop, va quedar palès el sentiment de molts alemanys, contraris a una República de Weimar que consideraven traidora. Això explicaria, en part, l’ascens del nazisme en els anys a venir.

Hitler acabaria accedint a la cancelleria, el gener de 1933. Cinc anys després, el 9 de novembre de 1938, la paranoia nazi contra els jueus pujaria un perillós esglaó: en la Nit dels vidres trencats, centenars de sinagogues van ser atacades, comerços destruïts i civils detinguts i assassinats. El seu delicte? ser jueus en una Alemanya que el Führer volia a la seva mida, a qualsevol preu.

Després vindria la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la divisió del país en dos estats (1949). La República Federal d’Alemanya viuria un creixement econòmic espectacular gràcies a la seva indústria, però una part de la societat no veia amb bons ulls la manera com les elits governaven el país. El 9 de novembre de 1967, a la Universitat d’Hamburg tot era a punt per a una important cerimònia acadèmica. D’entre els assistents, dos estudiants van treure, inesperadament, una pancarta amb el text “Unter den Talaren – Muff von 1000 Jahren“. Fent referència als “1000 anys” que, segons la propaganda nazi, havia de durar el Tercer Reich, protestaven contra les estructures elitistes de la societat germano-occidental de la postguerra. Aquell lema esdevindria una icona dels moviments estudiantils d’aquella època a Alemanya.

Els fets ho confirmen: bona part de l’Alemanya actual s’explica a través d’alguns 9 de novembre, sense dubte una data per a la història.

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

El rei, boig, es féu fer un castell

Berlín, 29 de juliol de 2013
INFO@itineri.de

Qui no ha desitjat alguna vegada veure, de ben a prop, l’impressionant castell de Neuschwanstein? La seva figura retallada entre paratges alpins, verds, ocres o blancs segons l’estació, s’alça majestuosa al sud de Baviera, a tocar de la frontera amb Àustria. Somni fet realitat d’un rei boig, que ni de bon tros veuria acabat.


Efectivament, Lluís II de Baviera va viure només 40 anys, una vida curta, estretament vinculada al compositor Richard Wagner des del moment en què, amb 16 anys, l’aleshores príncep en va escoltar les òperes Tannhäuser i Lohengrin. Lluís seria entronitzat el mateix dia de la mort del seu pare, l’any 1864, amb només 18 anys. El seu caràcter “especial” l’empenyeria a ordenar la construcció d’un castell on pugués sentir-se protegit de la gent de qui, reservat com era, sovint volia allunyar-se.

Dos capítols de la seva vida com a monarca mereixen especial atenció: la derrota que patiria Baviera en la guerra Austroprussiana de 1866, després de la qual s’accentuaria el caràcter retret del rei, allunyat de les obligacions que se li suposaven, i el frustrat casament amb la princesa Sofia de Baviera, germana de l’emperadriu Sissi: després de diversos ajornaments ordenats pel propi rei, ell mateix acabaria cancel.lant el casori.

Neuschwanstein començaria a prendre forma l’any 1869, dominant sobre la regió i construït a imatge dels castells medievals però, això sí, amb totes les modernitats de l’època: calefacció central, aigua corrent i, fins i tot, connexió telefònica en part de la construcció. Poc després de la seva mort, ocorreguda en estranyes circumstàncies l’any 1886, el castell obriria les portes al públic; d’aleshores ençà, més de 60 milions de persones han passejat per les seves cambres i passadissos.

:::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::

Voleu veure el castell via webcam? (amb permís de la càmera; no ens fem responsables del seu funcionament!). Cliqueu aquí.

Us recomanem fervorosament el reportatge que podeu veure a sota. Produït per la ZDF alemanya, el programa repassa la vida de Lluís II de Baviera a través de la història de Neuschwanstein. Podeu activar-hi subtítols en anglès, clicant al botó <cc> de la part inferior dels vídeos.

Ja sabeu que ara podeu conèixer Neuschwanstein amb itineri.de, amb una visita guiada que us oferim des de Munic. No dubteu a contactar-nos a INFO@itineri.de per a més informació!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

Pàgines:123»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de