Buscant articles etiquetats amb " Dresden"

Col.leccions Estatals d’Art de Dresden

Berlín, gener de 2015
INFO@itineri.de

Fa un temps va veure la llum un ambiciós projecte cultural, producte de la digitalització d’una part del fons de les Col.leccions Estatals d’Art de Dresden (en alemany, Staatliche Kunstsammlungen Dresden). Ja és possible fer una passejada virtual, en 3D, per les sales de la Galeria de Pintures dels Mestres Antics (Gemäldegalerie Alte Meister), algunes de la Bòveda Verda (Grünes Gewölbe) i la Col.lecció de Porcellana (Porzellansammlung), entre d’altres. Voleu començar a impressionar-vos, abans fins i tot de trepitjar la fantàstica capital saxona?

Cliqueu aquí, passegeu i gaudiu!

Les Col.leccions Estatals d’Art de Dresden

Repartides en diversos museus, les Col.leccions Estatals d’Art de Dresden són el segon dels 23 anomenats “Fars culturals” de l’est d’Alemanya. El seu origen es troba en la “Cambra d’Art” (Kunstkammer), datada del segle XVI, tot i que va ser sota el regnat d’August el Fort (1670-1733) i del seu fill August III (1696-1763) que van rebre un gran impuls. Les Col.leccions es troben actualment en aquests museus:

la Bòveda Verda (Grüne Gewölbe)
la Col.lecció de gravats, pintures i fotografies (
Kupferstich-Kabinett)
el Gabinet de Monedes (
Münzkabinett)
la Cambra d’Armes (
Rüstkammer)
les Col.leccions Etnogràfiques (
Museum für Völkerkunde)
la Col.lecció de Porcellana (
Porzellansammlung)
el
Mathematisch-Physikalischen Salon
la Galeria de Pintures dels Mestres Antics (Gemäldegalerie Alte Meister)
la Col.lecció d’escultures (
Skulpturensammlung)
la Galeria dels Mestres Nous (
Galerie Neue Meister)
la Col.lecció de guinyols (
Puppentheatersammlung) i
el Museu de les Arts Decoratives (Kunstgewerbemuseum)

Aquí podeu veure la notícia (en alemany) sobre la posada en marxa d’aquesta meravellosa exposició virtual 🙂

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Frauenkirche, l’au Fènix de Dresden

Berlín, 3 de juny de 2013
INFO@itineri.de

És la joia de la corona de l’espectacular frontal barroc de Dresden: l’Església de Nostra Senyora, en alemany Frauenkirche. Ja des de les vies que menen a la capital saxona destaca la seva blanca cúpula, envoltada de simbòliques edificacions en negre com la catòlica Hofkirche i el Residenzschloss. Vista de prop, però, la Frauenkirche recorda un tauler d’escacs, la seva blancor lleugerament tacada aquí i allà. La barreja de pedres (sorrenques) de l’església original, derruïda a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i les usades expressament per a la seva reconstrucció explica aquest fenòmen.

Els seus origens es remunten a mitjan segle XVIII. Prússia Oriental era l’objectiu de milers de protestants provinents de Salzburg, obligats a abandonar les seves cases en negar-se a convertir-se al catolicisme. De camí cap a les llunyanes terres de Königsberg (avui l’exclavament rus Kaliningrad), on l’emperador prussià convidà els expulsats a establir-se, una part dels exiliats va quedar-se a Dresden. Els habitants de la ciutat van fer donatius per ajudar els seus “germans de religió”, diners que a la fi servirien per finançar la construcció de l’església més simbòlica i un dels més destacats edificis de la capital saxona.

La basílica romana de Sant Pere i la veneciana Santa Maria della Salute van ser la font d’inspiració per concebre la Frauenkirche, la primera pedra de la qual es va posar el 1726. Les seves respectives morts van fer que ni l’arquitecte encarregat de la construcció, George Bähr, ni tampoc qui era el príncep elector de Saxònia en el moment d’iniciar-se l’obra, August el Fort, no la veiessin acabada, l’any 1743.

L’església va haver de ser rehabilitada en diverses ocasions al llarg dels més de 200 anys que va estar en peu, fins que a mig matí del 15 de febrer de 1945 la seva estructura, molt malmesa pels bombardejos dels dies 13 i 14, es va desplomar. Pels habitants de Dresden queia alguna cosa més que la seva església més estimada: desapareixia l’últim vestigi important de la seva ciutat, arrassada per les bombes aliades.

El govern de la República Democràtica Alemanya va mantenir les restes tal com van quedar, com a memorial contra la guerra. No seria fins després de caure el Mur de Berlín i un cop completada la reunificació, que va començar la reconstrucció de la Frauenkirche. El 1994 s’hi va posar la primera pedra i l’octubre de 2005 es va consagrar la nova església, evangèlica luterana. Des d’aleshores, la Frauenkirche torna a ser la reina indiscutible d’aquesta ciutat, coneguda com a “Florència de l’Elba”, que des d’itineri.de no podem sino aconsellar-vos que descobriu: amb molt de gust us prepararem un programa de visites i, esclar, un tour guiat per la impresionant capital saxona!

Us convidem a visitar Dresden, de moment virtualment, a través de la galeria d’imatges d’itineri.de:
http://www.flickr.com/photos/itineri/sets/72157633529408591/

… i us recomanem aquest fantàstic reportatge, que mostra imatges de la Frauenkirche original (min. 37 del vídeo), incloent un petit fragment de l’últim concert del qual hi ha imatges (17 de desembre de 1944), així com de la seva reconstrucció, usant les pedres originals que no van quedar malmeses.

Un article que us recomanem per saber encara més de la fascinant Dresden:
http://itineri.de/CA/2012/08/colecciones-estatales-de-arte-de-dresden/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

13 de febrer, 9.45 del vespre

Berlín, 13 de febrer de 2012
INFO@itineri.de

Nit del 13 al 14 de febrer de 1945. Quan la 2a. Guerra Mundial enfila la recta final, l’aviació aliada cus Dresden amb bombes, amb el resultat de 25.000 morts i bona part de la ciutat arrassada.

Molt s’ha parlat sobre les raons que van portar les aviacions nordamericana i britànica a dur a terme aquella acció, en aquella ciutat, en aquell moment. Alguns sostenen que els aliats van voler “castigar” Alemanya pels anys de patiment causat a Europa i al món, mentre que per a d’altres van voler demostrar la seva força, amb la intenció de minar la decreixent confiança que regnava entre els comandaments nazis. El cert, però, és que ni la guerra estava decidida encara ni la tria de Dresden va ser fortuïta. L’exércit roig avançava cap a Berlín, on acabaria entrant el 16 d’abril. Els soviètics necessitaven assegurar-se que Hitler quedés tocat al sud de la capital, i així va ser: amb el bombardeig va quedar destruïda el 70% de la indústria de la ciutat, en part dedicada a la guerra, a banda de nombrosos equipaments històrics i culturals, com l’església de la Frauenkirche, el Zwinger i la Semperoper.

Com cada 13 de febrer, també enguany milers de persones han sortit als carrers de Dresden, per recordar l’efemèride i per fer front als neonazis que, any rere any, aprofiten aquest aniversari per fer-se veure. Una majoria aplastant dels habitants de Dresden, però, els recorda, també any rere any, que va ser l’Alemanya nazi la que va començar la guerra.

Dresden, avui

La capital saxona mereix, sense cap mena de dubte, una visita. La seva Altstadt (ciutat vella) ofereix edificis espectaculars i racons imprescindibles: la Frauenkirche, com l’au fènix renascuda de les seves restes (imatge superior), és només un dels molts edificis que cal veure al menys un cop. D’altres, com l’Zwinger i la Semperoper; també la Brühlsche Terrasse, que passeja al llarg de l’Elba … Precisament, aquest riu que serpenteja per Dresden dóna el nom de plume a la ciutat, coneguda com la Florència de l’Elba, i separa el barri antic del nou. La Neustadt (ciutat nova), amb restaurants, botigues i espais com el Kunsthofpassage, un passadís de patis interiors amb curioses façanes, també mereix un passeig.

Oficina de Turisme de Dresden: http://www.dresden.de/dtg/en/index.php

Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de