Buscant articles etiquetats amb " Berlín"

Memorials contra l’oblit

Berlín, 24 de març de 2014
INFO@itineri.de

Malgrat els molts anys transcorreguts des del final de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya hereva d’aquella que va desencadenar el conflicte continua honorant les víctimes de la barbàrie nazi. Són desenes els monuments, plaques, escultures i espais diversos que, arreu del país, recorden l’horror que els nacionalsocialistes van estendre dins i fora les fronteres d’Alemanya. Els milions d’assassinats pels nazis, principalment jueus però també gitanos, homosexuals i opositors polítics, són presents en la memòria col.lectiva d’una societat que, encara avui, suporta sobre les seves espatlles, com pot, el pes de la seva història.

Arreu del país i més enllà, quadriculades Stolpersteine folren les voreres, de manera evident en els barris on, fins a l’esclat del conflicte, hi residia més població jueva. El naixement de les Stolpersteine, actualment més de 35.000 en pobles i ciutats d’Alemanya, Polònia, Àustria i els Països Baixos entre d’altres, es remunta als primers anys de la dècada dels 90; un element ben senzill amb què l’artista Gunter Demnig va voler tornar el nom a tots aquells que, per als nazis, només van ser números. La iniciativa no va estar exempta de polèmica, en els seus inicis, però tot i així el projecte de les Stolpersteine avança imparable, i està previst portar-ne fins i tot més enllà de les fronteres d’Europa.

Els grans memorials a la capital

A Berlín, tres grans memorials mereixen formar part d’aquest capítol, tots ells situats molt a prop de la Porta de Brandenburg i del Reichstag, el Parlament federal. L’any 2005 es va inaugurar el Memorial pels jueus assassinats a Europa, una superfície coberta per 2.711 esteles de formigó formant estrets, llargs passadissos. Els visitants són convidats a endinsar-s’hi i deixar-se endur per les sensacions angoixants que provoca la seva posada en escena. Un dels episodis més controvertits al voltant de la construcció del memorial, per cert, ens trasllada a la capital financera d’Alemanya, Frankfurt. Allà hi té la seu Degussa, l’empresa que l’any 2003 va rebre l’encàrreg de proveir el material amb què es protegiria la superfície de les esteles. L’escàndol va ser majúscul en descobrir-se que, en els anys 40, una filial de Degussa havia produït el gas Zyklon B amb què els nazis van assassinar milers de persones a les càmeres de gas.

Algunes imatges d’aquest memorial, i dels que vénen tot seguit, es poden veure en aquest àlbum: http://www.flickr.com/photos/itineri/tags/memorials/

El Memorial per als homosexuals perseguits pel nazisme va ser inaugurat l’any 2008. Es tracta d’una cambra hermèticament tancada, a l’interior de la qual es pot accedir només visualment, a través d’una petita finestra. A l’altra banda del vidre, un seguit d’imatges de parelles del mateix sexe en actitud carinyosa busca traslladar a l’espectador un missatge de tolerància i de respecte a la diversitat.

Finalment, l’octubre de 2012 es va inaugurar el Memorial pels gitanos assassinats pel nacionalsocialisme. El Govern Federal ja havia acordat, l’any 1992, la construcció d’un espai d’homenatge per a aquesta comunitat. Amb tot, certes desavinences entre els polítics i les associacions de gitanos d’Alemanya van anar endarrerint el projecte. El memorial està situat en l’extrem nord-est del Tiergarten, en un terreny cedit pel govern regional de Berlín, a l’ombra del Reichstag.

Gràcies a la periodista de l’agència EFE-Berlín Elena Garuz, per aquesta peça informativa sobre la inauguració del memorial pels gitanos assassinats pel nazisme!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Berlinale 2014: s’aixeca el teló!

Berlín, 5 de febrer de 2014
INFO@itineri.de

S’estén la catifa vermella, Potsdamer Platz esdevé l’escenari central d’una història que, any rere any, capta l’atenció de locals i visitants. Per 64a. vegada, la capital alemanya dóna la benvinguda a bona part de l’star system cinematogràfic europeu i mundial: arriba la Berlinale 2014!

Prop de 400 pel.lícules es projectaran durant els 10 dies que dura el festival, 20 de les quals competiran pel preuat Ós d’Or. L’apartat de competició porta tradicionalment a Berlín allò que es coneix com a star system: Leonardo DiCaprio, Jeremy Irons, Clint Eastwood, Diane Kruger, Jennifer Lopez. Per la catifa vermella de la Berlinale caminen actors i directors de noms universals, i al seu voltant s’hi reuneixen fans apassionats que confereixen a la ciutat un ambient d’absoluta festa grossa.

La quantitat ingent d’actrius i d’actors, de temàtiques i també d’espais on es podran veure les pel.lícules fa imprescindible consultar el programa del festival (en anglès), per no perdre’s en un marasme d’informació altrament complicat de gestionar. Es pot fer la cerca per seccions, per cinemes (una vintena llarga), per països, dates i hores. Pel que fa a la compra d’entrades, és possible fer-la amb antel.lació, al centre comercial Arkaden am Potsdamer Platz, al Kino International (Karl-Marx-Allee 33), a la Haus der Berliner Festspiele (Schaperstraße 24) i, esclar, al web del festival.

La Berlinale, sense moure’s de casa

Qui vulgui seguir el festival des del sofà del menjador en tindrà prou parant atenció a aquesta completa guia, on s’indica dia, hora i canal d’emissió de tots els programes que es bolcaran en la Berlinale (des d’Alemanya. Des d’altres llocs, cable o satèl·lit imprescindibles!). Els freaks del cinema poden passar-se llargues estones repassant quins han estat els guanyadors en cada categoria, al llarg de tota la història del festival, clicant aquí. O conèixer quins han estat els membres dels jurats, des dels inicis del festival, clicant aquí.

Senyores, senyors, s’alça el teló… benvinguts a una nova edició de la Berlinale!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Amarga, aromàtica felicitat!

Berlín, 1 de desembre de 2013
INFO@itineri.de

A la pregunta “Què t’ha agradat/impressionat/interessat més de Berlín?”, les respostes inclouen normalment la East Side Gallery, la Porta de Brandenburg, els molts parcs de la capital o, malgrat el seu caràcter eteri però de més pes que tots els monuments junts, la seva apassionant història, perceptible a cada racó de la ciutat. Sí, en tornar d’un viatge, tots duem alguns favorits dins la nostra motxilla de records.

Les guíes de turisme, limitades en el seu espai, visibilitzen molts possibles favorits però n’amaguen d’altres que, irremeiablement, restaran en el tinter per als qui no hauran sabut mai de la seva existència. Un d’aquests espais invisibles és el que, des d’itineri.de, aconsellem inclogueu a la vostra llista de “No oblidar de veure a Berlín”. Algú ha dit xocolata? Hmm!

En un extrem de Gendarmenmarkt, la plaça més afrancesada de la capital, brilla amb llum pròpia “Fassbender & Rausch“. Tot i que lluny, molt lluny de ser una galeria d’art o l’espectacular sisena planta dels magatzems KaDeWe, al visitant xocolater se li fa la boca aigua davant la profusió d’aquests pecats de colorits envoltoris. No és pas una galeria d’art, no, però pels seus aparadors podria semblar-ho: símbols de Berlín, des del Reichstag fins a l’Església de la Memòria, es presenten als curiosos, tot xocolata, en tamany familiar…

Els Rausch i els Fassbender, que des de 1863 havien exercit les seves activitats “xocolatàires”, van unir sabers i sabors a les acaballes del segle XX. Fruït d’aquesta unió fou el negoci que, situat en el 60 de la Charlottenstrasse (U2 Stadtmitte), allotja no només la botiga sinó també un restaurant i una cafeteria. Les cartes d’un i altre reflecteixen clarament el lema de la casa, “la xocolata fa feliç”: xocolata a la tassa, fondue de xocolata, tagliatele de cacao, … amarga, aromàtica perdició!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de). Si l’article us ha agradat, podeu compartir-lo amb els enllaços de sota!

30 carrers imperdibles de Berlín

Berlín, 28 d’octubre de 2013
INFO@itineri.de

El visitant arriba a Berlín segur que trepitjarà una ciutat. S’equivoca de ple: en podrà veure 12.

L’any 2001, una reforma política va crear 12 districtes després de fusionar els que, durant la guerra freda, tenia la ciutat dividida (11 el sector oriental, 12 l’occidental). Amb aquella reforma es va voler simplificar l’estructura administrativa de l’urbs reunificada i, secundàriament, iniciar un procés d’uniformització després de 40 anys de molt desigual desenvolupament de les dues ciutats. Avui Berlín és una enorme conurbació de 3,5 milions d’habitants, que 24 anys després de la caiguda del Mur continua oferint paisatges, arquitectònics i humans, ben diversos.

De preferències n’hi ha tantes com persones, sense dubte. En general, però, els més joves es decanten per l’est de la ciutat, especialment el barri de Prenzlauer Berg (Pankow), i el districte de Friedrichshain-Kreuzberg, antigament dos, que la reforma va fusionar. Charlottenburg-Wilmersdorf, en canvi, és especialment apreciat entre els berlinesos de més edat. Acull el bulevard preferit pels habitants de la capital, Kurfürstendamm (Ku’damm per als locals), on es respira un ambient relaxat i culturalment uniforme. Entre els turistes, el principal objecte de desig és Mitte. El districte reuneix els imprescindibles: l’arquitectura prussiana d’Unter den Linden, l’enorme Tiergarten al bell mig de la ciutat i l’espectacular Sony Center de Potsdamer Platz, entre d’altres. També hi tenen seu les principals institucions de govern d’Alemanya: el Bundestag i la Cancelleria, així com bona part de les ambaixades estrangeres.

Cada districte té els seus carrers i avingudes principals: Oranienstraße a Kreuzberg, Schloßstr. a Steglitz o Allee der Kosmonauten a l’encara no explorada turísticament Marzahn. Els espectadors de la cadena RBB van tenir ocasió de votar, per internet, pel seu carrer preferit de la ciutat. D’entre els 30 principals n’hi ha per a tots els gustos, com no podia ser d’altra manera en una urbs de les dimensions i amb la història de Berlín. La llista l’encapçala l’avinguda Ku’damm, que havia estat el centre d’oci de l’antic Berlín Occidental. D’entre els escollits hi ha curiositats, com el carrer més curt de la ciutat, de 16 metres, o el que avui és una autopista i que en els anys cinquanta i seixanta va arribar a acollir, fins i tot, un mundial de Fòrmula 1.

Aquests són els 30 carrers imperdibles de la ciutat:

30 – Eiergasse (Mitte-Nikolaiviertel)
29 – Oranienstraße (Friedrichshain-Kreuzberg)
28 – Auguststraße (Mitte)
27 – Sonnenallee (Neukölln)
26 – Adlergestell (Treptow-Köpenick)
25 – Kochstraße (Friedrichshain-Kreuzberg)
24 – Kantstraße (Charlottenburg-Wilmersdorf)
23 – Leipziger Straße (Mitte)
22 – Wilmersdorfer Straße (Charlottenburg-Wilmersdorf)
21 – Potsdamer Straße (Mitte)
20 – John-Foster-Dulles-Allee (Mitte)
19 – Köpenicker Straße (Treptow-Köpenick)
18 - Majakowskiring (Pankow)
17 – Kollwitzstraße (Pankow)
16 - Maybachufer (Neukölln)
15 – Oranienburger Straße (Mitte)
14 – Greenwichpromenade (Reinickendorf)
13 – Allee der Kosmonauten (Marzahn-Hellersdorf)
12 – Avus
11 – Kastanienallee (Mitte)
10 – Bernauer Straße (Mitte)
9 – Bergmannstr. (Friedrichshain-Kreuzberg)
8 – Schloßstr. (Steglitz-Zehlendorf)
7 – Havelchaussee (Charlottenburg-Wilmersdorf)
6 – Schönhauser Allee (Pankow)
5 – Straße des 17. Juni (Mitte)
4 – Karl-Marx-Allee (Friedrichshain-Kreuzberg)
3 – Friedrichstraße (Mitte)
2 – Unter den Linden (Mitte)
1 – Kurfürstendamm (Charlottenburg-Wilmersdorf)

Parlant de carrers, us convidem a veure aquest episodi de “Berliner Straßen – damals und heute” on podreu constatar com han canviat alguns racons de la ciutat els últims anys :)

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Simfonia en blanc i negre

Berlín, 23 de setembre de 2013
INFO@itineri.de

Walther Ruttmann? segur que el nom no diu res a la majoria de lectors d’aquest article… però sí als fanàtics del cinema; no en va, es tracta d’un dels més importants representants de l’Avantguarda cinematogràfica de l’Alemanya dels anys 20! El seu cine, trencador en un art aleshores encara incipient, va portar a les pantalles obres com “Berlín, simfonia d’una gran ciutat”.

La pel.lícula és un passeig pel Berlín de l’època de Weimar, el període històric encetat després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial. Mentre Hitler i els seus conspiraven des de Baviera contra aquell règim, la capital vivia uns anys culturalment esplendorosos, anys en què fars com Brecht, Kästner i Liebermann, entre molts d’altres, il.luminaven la ciutat amb força inusitada. Abans que la Gran Depressió de 1929 i la pujada al poder dels nazis submergissin el país sencer novament en la foscor, durant aquella dècada que la història qualificaria com a “daurada”, Ruttmann va radiografiar Berlín amb la seva càmera inquieta i moderna: des dels sostres de la capital als carrers de la ciutat, buits primer, a poc a poc guanyant vida fins a esdevenir aparador d’una urbs vital, gent que passejarà pels parcs i es divertirà en els molts locals que en aquells anys animaven l’avinguda Ku’damm i Potsdamer Platz…

Que les paraules deixin pas a les imatges! Gaudiu d’aquesta obra d’art: als qui ja coneixeu Berlín, us agradarà recórrer-la amb la mirada posada un segle enrere, i als qui no, de ben segur us farà venir més ganes de descobrir-la. Per això, ja ho sabeu, teniu els tours d’itineri.de!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Pàgines:1234567»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Desconectado
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de