Buscant articles etiquetats amb " Berlín"

U-Bahn? S-Bahn? Transport públic a Berlín

Berlín, novembre de 2014
INFO@itineri.de

Moure’s per Berlín en transport públic només requereix dues coses: un bitllet adequat a les necessitats de cadascú i un bon mapa. Això sí: la xarxa de metro i busos és tan extensa com ho és la ciutat en sí (que té una superfície nou vegades la de Barcelona), així que convé tenir paciència: poden passar un parell de dies fins que el visitant ocasional es faci un plànol mental de les línies i entengui com bellugar-se pel subsòl, o la superfície, de la capital (a menys, naturalment, que hagi contractat els serveis d’itineri.de per descobrir la ciutat).

D’entrada, cal distingir entre U-Bahn i S-Bahn. La U-Bahn (de Untergrundbahn, tren subterrani) consta de 10 línies i transcorre principalment per sota terra. Tot i això, la major part de la línia U1 circula per un viaducte, com també alguns trams de les línies U2 i U3, entre d’altres. El servei de metro el gestiona l’empresa BVG, que també s’ocupa dels autobusos i tramvies de la capital. El símbol que identifica aquestes 10 línies és una “U” de color blau. La llista completa de línies la podeu consultar clicant aquí (info en anglès).

Per la seva banda, la S-Bahn (Stadtbahn, ferrocarril urbà) disposa de 15 línies que discorren per la capital majoritàriament en superfície, tot i que alguns trams centrals ho fan sota terra. El seu símbol és una “S” de color verd, i si cliqueu aquí podeu fer ús (virtual) d’un tren de la S-Bahn. Penseu a tancar la porta, clicant el botó corresponent, quan arribeu a una estació. Altrament, el comboi romandrà aturat ;)

Entre U-Bahn i S-Bahn, doncs, 25 línies que cobreixen pràcticament tota la ciutat. Si cliqueu aquí accedireu al mapa complet de la xarxa, en format PDF. A banda, naturalment, autobusos (150 línies, més 54 nocturnes. Aquí podeu veure’n els recorreguts) i també tramvies, 22 línies que circulen bàsicament per l’antic Berlín oriental.

Per cert, les estacions del metro berlinès, com a la majoria de línies d’U-Bahn i S-Bahn d’Alemanya, són d’accés lliure. Cal, naturalment, validar el bitllet a les màquines corresponents, però és tècnicament possible accedir a les andanes sense passar per cap mena de barrera. “Colar-se” és mala idea, no només perque és un acte incívic sinó perque hi ha controladors: accedeixen als vagons en parelles, passant desapercebuts perque no vesteixen uniforme; en tancar-se les portes, demanen els bitllets als passatgers. Si convé, acompanyen els qui enganxen viatjant “en negre” fins al caixer més proper, per fer efectiva la multa corresponent.

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

Un palau d’anada i tornada

Berlín, 1 de juliol de 2014
INFO@itineri.de

D’anada, perquè el 3 de febrer de 1945 va cremar fins a les bodegues i el 7 de setembre de 1950 les seves restes abandonades van començar a ser definitivament història, amb la demolició definitiva, i de tornada perquè el 12 de juny de 2013 es va posar la primera pedra de la seva reconstrucció.

Un any després, la reencarnació del “Palau de la ciutat” (Stadtschloß, en alemany) va agafant volum. De ser els últims anys un fantàstic jardí on celebrar en públic les agraïdes sortides del sol, el solar en construcció és actualment un tsunami de ciment, ferros i bastides, accessible al comú dels mortals només en ocasions especials, com el passat 1 de juny. Efectivament, aquell dia hi va haver “portes obertes” a la zona en obres, i itineri.de no s’ho va voler perdre :)

Un cop acabat, en principi l’any 2019, no recuperarà el seu antic nom sinó que serà rebatejat com a “Humboldt-Forum”, un centre de cultura, art i ciència al bell mig de la capital alemanya. Això sí, amb el mateix aspecte barroc del seu avant-passat (excepte la façana sobre el riu, moderna segons disseny de l’arquitecte italià Franco Stella). Diversos museus, un auditori amb 600 butaques, llibreria i biblioteca, el “Humboldt-Forum” recollirà sabers que en l’actualitat es troben repartits per diferents districtes de la ciutat.

* Mijançant aquest enllaç accedireu a algunes imatges de l’edifici en construcció: https://www.flickr.com/photos/itineri/sets/72157645416582052/
* Voleu fer una ullada a l’estat actual, ara mateix, en directe, de l’edifici? cliqueu aquí: http://cam03.berlinerschloss-webcam.de/

La polèmica no és aliena a la decisió de reconstruir l’edifici, car no són pocs els contraris a reviure un passat que, consideren, no caldria que tornés. I d’entre els qui accepten la reconstrucció, una part opina que l’ala Est, la moderna sobre el riu, no s’hauria de construir: segons ells, el fet que l’interior de l’edifici es pugués veure des de fora, el dotaria de la transparència de què el “Palau de la ciutat” va anar mancat en temps dels regnants Hohenzollern.

Sigui com sigui, les obres avancen i sembla altament improbable que s’aturin. De ben segur, al juny de 2015 hi tornarà a haver jornada de portes obertes al futur “Humboldt-Forum”; itineri.de hi tornarà a treure el nas, naturalment, per explicar-vos-ho!

* Web de l’”Associació Palau de la ciutat”: http://berliner-schloss.de/en/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Memorials contra l’oblit

Berlín, 24 de març de 2014
INFO@itineri.de

Malgrat els molts anys transcorreguts des del final de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya hereva d’aquella que va desencadenar el conflicte continua honorant les víctimes de la barbàrie nazi. Són desenes els monuments, plaques, escultures i espais diversos que, arreu del país, recorden l’horror que els nacionalsocialistes van estendre dins i fora les fronteres d’Alemanya. Els milions d’assassinats pels nazis, principalment jueus però també gitanos, homosexuals i opositors polítics, són presents en la memòria col.lectiva d’una societat que, encara avui, suporta sobre les seves espatlles, com pot, el pes de la seva història.

Arreu del país i més enllà, quadriculades Stolpersteine folren les voreres, de manera evident en els barris on, fins a l’esclat del conflicte, hi residia més població jueva. El naixement de les Stolpersteine, actualment més de 35.000 en pobles i ciutats d’Alemanya, Polònia, Àustria i els Països Baixos entre d’altres, es remunta als primers anys de la dècada dels 90; un element ben senzill amb què l’artista Gunter Demnig va voler tornar el nom a tots aquells que, per als nazis, només van ser números. La iniciativa no va estar exempta de polèmica, en els seus inicis, però tot i així el projecte de les Stolpersteine avança imparable, i està previst portar-ne fins i tot més enllà de les fronteres d’Europa.

Els grans memorials a la capital

A Berlín, tres grans memorials mereixen formar part d’aquest capítol, tots ells situats molt a prop de la Porta de Brandenburg i del Reichstag, el Parlament federal. L’any 2005 es va inaugurar el Memorial pels jueus assassinats a Europa, una superfície coberta per 2.711 esteles de formigó formant estrets, llargs passadissos. Els visitants són convidats a endinsar-s’hi i deixar-se endur per les sensacions angoixants que provoca la seva posada en escena. Un dels episodis més controvertits al voltant de la construcció del memorial, per cert, ens trasllada a la capital financera d’Alemanya, Frankfurt. Allà hi té la seu Degussa, l’empresa que l’any 2003 va rebre l’encàrreg de proveir el material amb què es protegiria la superfície de les esteles. L’escàndol va ser majúscul en descobrir-se que, en els anys 40, una filial de Degussa havia produït el gas Zyklon B amb què els nazis van assassinar milers de persones a les càmeres de gas.

Algunes imatges d’aquest memorial, i dels que vénen tot seguit, es poden veure en aquest àlbum: http://www.flickr.com/photos/itineri/tags/memorials/

El Memorial per als homosexuals perseguits pel nazisme va ser inaugurat l’any 2008. Es tracta d’una cambra hermèticament tancada, a l’interior de la qual es pot accedir només visualment, a través d’una petita finestra. A l’altra banda del vidre, un seguit d’imatges de parelles del mateix sexe en actitud carinyosa busca traslladar a l’espectador un missatge de tolerància i de respecte a la diversitat.

Finalment, l’octubre de 2012 es va inaugurar el Memorial pels gitanos assassinats pel nacionalsocialisme. El Govern Federal ja havia acordat, l’any 1992, la construcció d’un espai d’homenatge per a aquesta comunitat. Amb tot, certes desavinences entre els polítics i les associacions de gitanos d’Alemanya van anar endarrerint el projecte. El memorial està situat en l’extrem nord-est del Tiergarten, en un terreny cedit pel govern regional de Berlín, a l’ombra del Reichstag.

Gràcies a la periodista de l’agència EFE-Berlín Elena Garuz, per aquesta peça informativa sobre la inauguració del memorial pels gitanos assassinats pel nazisme!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Berlinale 2014: s’aixeca el teló!

Berlín, 5 de febrer de 2014
INFO@itineri.de

S’estén la catifa vermella, Potsdamer Platz esdevé l’escenari central d’una història que, any rere any, capta l’atenció de locals i visitants. Per 64a. vegada, la capital alemanya dóna la benvinguda a bona part de l’star system cinematogràfic europeu i mundial: arriba la Berlinale 2014!

Prop de 400 pel.lícules es projectaran durant els 10 dies que dura el festival, 20 de les quals competiran pel preuat Ós d’Or. L’apartat de competició porta tradicionalment a Berlín allò que es coneix com a star system: Leonardo DiCaprio, Jeremy Irons, Clint Eastwood, Diane Kruger, Jennifer Lopez. Per la catifa vermella de la Berlinale caminen actors i directors de noms universals, i al seu voltant s’hi reuneixen fans apassionats que confereixen a la ciutat un ambient d’absoluta festa grossa.

La quantitat ingent d’actrius i d’actors, de temàtiques i també d’espais on es podran veure les pel.lícules fa imprescindible consultar el programa del festival (en anglès), per no perdre’s en un marasme d’informació altrament complicat de gestionar. Es pot fer la cerca per seccions, per cinemes (una vintena llarga), per països, dates i hores. Pel que fa a la compra d’entrades, és possible fer-la amb antel.lació, al centre comercial Arkaden am Potsdamer Platz, al Kino International (Karl-Marx-Allee 33), a la Haus der Berliner Festspiele (Schaperstraße 24) i, esclar, al web del festival.

La Berlinale, sense moure’s de casa

Qui vulgui seguir el festival des del sofà del menjador en tindrà prou parant atenció a aquesta completa guia, on s’indica dia, hora i canal d’emissió de tots els programes que es bolcaran en la Berlinale (des d’Alemanya. Des d’altres llocs, cable o satèl·lit imprescindibles!). Els freaks del cinema poden passar-se llargues estones repassant quins han estat els guanyadors en cada categoria, al llarg de tota la història del festival, clicant aquí. O conèixer quins han estat els membres dels jurats, des dels inicis del festival, clicant aquí.

Senyores, senyors, s’alça el teló… benvinguts a una nova edició de la Berlinale!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Amarga, aromàtica felicitat!

Berlín, 1 de desembre de 2013
INFO@itineri.de

A la pregunta “Què t’ha agradat/impressionat/interessat més de Berlín?”, les respostes inclouen normalment la East Side Gallery, la Porta de Brandenburg, els molts parcs de la capital o, malgrat el seu caràcter eteri però de més pes que tots els monuments junts, la seva apassionant història, perceptible a cada racó de la ciutat. Sí, en tornar d’un viatge, tots duem alguns favorits dins la nostra motxilla de records.

Les guíes de turisme, limitades en el seu espai, visibilitzen molts possibles favorits però n’amaguen d’altres que, irremeiablement, restaran en el tinter per als qui no hauran sabut mai de la seva existència. Un d’aquests espais invisibles és el que, des d’itineri.de, aconsellem inclogueu a la vostra llista de “No oblidar de veure a Berlín”. Algú ha dit xocolata? Hmm!

En un extrem de Gendarmenmarkt, la plaça més afrancesada de la capital, brilla amb llum pròpia “Fassbender & Rausch“. Tot i que lluny, molt lluny de ser una galeria d’art o l’espectacular sisena planta dels magatzems KaDeWe, al visitant xocolater se li fa la boca aigua davant la profusió d’aquests pecats de colorits envoltoris. No és pas una galeria d’art, no, però pels seus aparadors podria semblar-ho: símbols de Berlín, des del Reichstag fins a l’Església de la Memòria, es presenten als curiosos, tot xocolata, en tamany familiar…

Els Rausch i els Fassbender, que des de 1863 havien exercit les seves activitats “xocolatàires”, van unir sabers i sabors a les acaballes del segle XX. Fruït d’aquesta unió fou el negoci que, situat en el 60 de la Charlottenstrasse (U2 Stadtmitte), allotja no només la botiga sinó també un restaurant i una cafeteria. Les cartes d’un i altre reflecteixen clarament el lema de la casa, “la xocolata fa feliç”: xocolata a la tassa, fondue de xocolata, tagliatele de cacao, … amarga, aromàtica perdició!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de). Si l’article us ha agradat, podeu compartir-lo amb els enllaços de sota!

Pàgines:1234567»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Desconectado
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de