Buscant articles etiquetats amb " Arquitectura"

Colonia Claudia Ara Agrippinensium, Alemanya

Berlín, juny de 2015
INFO@itineri.de

És la quarta ciutat més gran d’Alemanya, després de Berlín, Hamburg i Munic; una gran urbs travessada per un riu amb centenars de kilòmetres de llargària i d’història: el Rin. Colònia, Köln, té esglésies, moltes, com aquestes 12 romàniques que són unes de les moltes joies que tresoregen els seus carrers i places. Una mica d’informació sobre cadascuna d’elles es pot trobar en aquest enllaç (en alemany): http://www.romanische-kirchen-koeln.de/kirchen.html

L’origen de Köln es remunta a les primeres dècades de l’era cristiana, quan l’any 50 d.C. l’emperador Claudi va concedir a la fins aleshores vila el dret de ser una ciutat, anomenant-la Colonia Claudia Ara Agrippinensium. Gairebé 2.000 anys d’història, doncs, en què Colònia s’ha anat desenvolupant fins al que és actualment: un pol econòmic de primer ordre i, també… l’urbs més carnavalesca de tot Alemanya! Efectivament, a Colònia hi tenen la seu principal empreses automobilístiques com Ford Europa, que dóna feina a unes 20.000 persones, així com les centrals alemanyes de Citroën i Renault. Per la seva banda, empreses com Lufthansa, Galeria Kaufhof (una important cadena de centres comercials, present arreu del país), els supermercats Rewe i el principal grup privat de televisió, RTL, hi tenen els seus consells d’administració. Per suposat, aquí va néixer l’aigua de Colònia, famosa arreu del món!

Però no només de feina vivim els humans, i d’això Colònia n’és un exemple indiscutible: any rere any, a les 11:11 hores del dia 11 de l’11, es dóna el tret de sortida al carnaval més esbojarrat del país. En aquella data i hora dóna inici una tradició que culmina el dimecres de cendra amb la crema del Nubbel, el ninot de palla que haurà acompanyat els colonesos en la seva festa per excel.lència. Enrere hauran quedat les desfilades del dilluns de la rosa (Rosenmontag, vídeo), dels “esperits” (Geisterzug, vídeo) i, no cal dir-ho, litres i litres de Kölsch!

En tot cas, la “marca de la casa” de Colònia és la seva espectacular catedral. La construcció, iniciada l’any 1248, no acabaria fins al 1880, més de 600 anys després (la Sagrada Família va començar fa “només” 130 anys; els barcelonins no s’haurien de queixar!). Tot i que el llarg període transcorregut ha deixat impreses en l’edifici influències diverses, el seu estil gòtic és evident. La catedral, l’edifici més alt del món durant alguns anys del segle XIX, conté el reliquiari dels Tres Reis, un sarcòfag situat a prop de l’altar major, que segons la tradició conté els ossos dels reis mags. L’any 1996, la Unesco va declarar l’edifici Patrimoni de la humanitat.

Ara ja podeu descobrir Colònia en català, amb itineri.de! Per tal que pugueu fer-ne un petit tast, previ al vostre viatge, us presentem dos vídeos: el primer, en anglès, de promoció de la ciutat; el segon, en alemán, mostra la ciutat abans de la 2a Guerra Mundial. Disfruteu-los i… us esperem a Colònia!

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Un búnker d’art

Berlín, març de 2015
INFO@itineri.de

Gairebé qualsevol cosa, per estranya que sembli, és possible a Berlín. Per exemple, que un búnker acabi sent la galeria d’art segurament més “protegida” del món…

Amb una altura de cinc plantes i una superfície per planta de 1.000 m², el règim nazi va fer construir el Reichsbahnbunker Friedrichstraße durant la guerra. Estava destinat a servir de refugi per a civils, amenaçats pels bombardejos aeris. Acabada la guerra, els soviètics l’ocupen i l’utilitzen com a presó. Posteriorment, el govern de la RDA el converteix en magatzem, primer de roba i més tard d’aliments (raó per la qual els veïns el batejaran amb el nom de “Bananenbunker”).

Amb la caiguda del Mur (1989), el búnker esdevé un espai per a la cultura i l’oci: des de representacions de teatre fins a exposicions de curta durada. Famós a mig Europa, però, el va fer el seu ús com a club-discoteca: va ser un dels locals nocturs més passat de voltes del continent, fins al seu tancament l’any 1996. Finalment, l’empresari i col.leccionista Christian Boros compra l’edifici, i l’any 2008 hi inaugura la “Col·lecció Boros“, que mostra unes 500 obres d’una setantena d’artistes contemporanis. L’exposició es pot visitar de dijous a diumenge, però cal apuntar-se prèviament aquí.

L’imprescindible toc de glamur a la història del búnker d’art el dóna l’impressionant àtic, amb piscina inclosa, on viu el col·leccionista amb la seva família.

Entrevistes amb Christian Boros:

en anglès, a artdesigncafe.com
en alemany, a wz-newsline.de i a tagesspiegel.de

Ressenyes sobre la Col.lecció Boros:

en anglès, a realarchitektur.de

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

La revenja del Papa

Berlín, març de 2015
INFO@itineri.de

Hi havia una vegada un govern socialista (que de fet era comunista) en un país democràtic (que en realitat era una dictadura): la RDA. A mitjan anys 60, aquell govern va iniciar la construcció d’una torre de telecomunicacions, un projecte ambiciós que serviria per donar un impuls a aquest àmbit, però també per demostrar al món de què era capaç aquell govern i aquell país. Després de vàries disquisicions sobre el lloc més adequat per al seu emplaçament, i d’un parell d’intents fallits d’iniciar-ne la construcció, la torre es va aixecar al cor del Berlín Oriental, al costat de la històrica estació de tren d’Alexanderplatz. Un cop acabada, l’any 1969, va esdevenir la constucció més alta d’Alemanya, motiu d’orgull dels seus impulsors: els seus 368 metres d’alçada la feien (i fan) visible des de molts punts de la capital.

Quina no va ser la sorpresa, però, tan bon punt es va constatar, amb els primers raigs de sol, que el reflex de la seva llum sobre la rodona i metàl·lica cúpula formaven… una creu! En aquella ciutat d’aquell país a l’altra costat del teló d’acer, el reflexe del sol dibuixava precisament una creu, claríssima, que a sobre es distingia des de kilòmetres de distància!

Els berlinesos no van trigar a trobar-li nom: “la revenja del Papa”. Una revenja d’altura!

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Un palau d’anada i tornada

Berlín, 1 de juliol de 2014
INFO@itineri.de

D’anada, perquè el 3 de febrer de 1945 va cremar fins a les bodegues i el 7 de setembre de 1950 les seves restes abandonades van començar a ser definitivament història, amb la demolició definitiva, i de tornada perquè el 12 de juny de 2013 es va posar la primera pedra de la seva reconstrucció.

Un any després, la reencarnació del “Palau de la ciutat” (Stadtschloß, en alemany) va agafant volum. De ser els últims anys un fantàstic jardí on celebrar en públic les agraïdes sortides del sol, el solar en construcció és actualment un tsunami de ciment, ferros i bastides, accessible al comú dels mortals només en ocasions especials, com el passat 1 de juny. Efectivament, aquell dia hi va haver “portes obertes” a la zona en obres, i itineri.de no s’ho va voler perdre 🙂

Un cop acabat, en principi l’any 2019, no recuperarà el seu antic nom sinó que serà rebatejat com a “Humboldt-Forum”, un centre de cultura, art i ciència al bell mig de la capital alemanya. Això sí, amb el mateix aspecte barroc del seu avant-passat (excepte la façana sobre el riu, moderna segons disseny de l’arquitecte italià Franco Stella). Diversos museus, un auditori amb 600 butaques, llibreria i biblioteca, el “Humboldt-Forum” recollirà sabers que en l’actualitat es troben repartits per diferents districtes de la ciutat.

* Mijançant aquest enllaç accedireu a algunes imatges de l’edifici en construcció: https://www.flickr.com/photos/itineri/sets/72157645416582052/
* Voleu fer una ullada a l’estat actual, ara mateix, en directe, de l’edifici? cliqueu aquí: http://cam03.berlinerschloss-webcam.de/

La polèmica no és aliena a la decisió de reconstruir l’edifici, car no són pocs els contraris a reviure un passat que, consideren, no caldria que tornés. I d’entre els qui accepten la reconstrucció, una part opina que l’ala Est, la moderna sobre el riu, no s’hauria de construir: segons ells, el fet que l’interior de l’edifici es pugués veure des de fora, el dotaria de la transparència de què el “Palau de la ciutat” va anar mancat en temps dels regnants Hohenzollern.

Sigui com sigui, les obres avancen i sembla altament improbable que s’aturin. De ben segur, al juny de 2015 hi tornarà a haver jornada de portes obertes al futur “Humboldt-Forum”; itineri.de hi tornarà a treure el nas, naturalment, per explicar-vos-ho!

* Web de l'”Associació Palau de la ciutat”: http://berliner-schloss.de/en/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

El rei, boig, es féu fer un castell

Berlín, 29 de juliol de 2013
INFO@itineri.de

Qui no ha desitjat alguna vegada veure, de ben a prop, l’impressionant castell de Neuschwanstein? La seva figura retallada entre paratges alpins, verds, ocres o blancs segons l’estació, s’alça majestuosa al sud de Baviera, a tocar de la frontera amb Àustria. Somni fet realitat d’un rei boig, que ni de bon tros veuria acabat.


Efectivament, Lluís II de Baviera va viure només 40 anys, una vida curta, estretament vinculada al compositor Richard Wagner des del moment en què, amb 16 anys, l’aleshores príncep en va escoltar les òperes Tannhäuser i Lohengrin. Lluís seria entronitzat el mateix dia de la mort del seu pare, l’any 1864, amb només 18 anys. El seu caràcter “especial” l’empenyeria a ordenar la construcció d’un castell on pugués sentir-se protegit de la gent de qui, reservat com era, sovint volia allunyar-se.

Dos capítols de la seva vida com a monarca mereixen especial atenció: la derrota que patiria Baviera en la guerra Austroprussiana de 1866, després de la qual s’accentuaria el caràcter retret del rei, allunyat de les obligacions que se li suposaven, i el frustrat casament amb la princesa Sofia de Baviera, germana de l’emperadriu Sissi: després de diversos ajornaments ordenats pel propi rei, ell mateix acabaria cancel.lant el casori.

Neuschwanstein començaria a prendre forma l’any 1869, dominant sobre la regió i construït a imatge dels castells medievals però, això sí, amb totes les modernitats de l’època: calefacció central, aigua corrent i, fins i tot, connexió telefònica en part de la construcció. Poc després de la seva mort, ocorreguda en estranyes circumstàncies l’any 1886, el castell obriria les portes al públic; d’aleshores ençà, més de 60 milions de persones han passejat per les seves cambres i passadissos.

:::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::

Voleu veure el castell via webcam? (amb permís de la càmera; no ens fem responsables del seu funcionament!). Cliqueu aquí.

Us recomanem fervorosament el reportatge que podeu veure a sota. Produït per la ZDF alemanya, el programa repassa la vida de Lluís II de Baviera a través de la història de Neuschwanstein. Podeu activar-hi subtítols en anglès, clicant al botó <cc> de la part inferior dels vídeos.

Ja sabeu que ara podeu conèixer Neuschwanstein amb itineri.de, amb una visita guiada que us oferim des de Munic. No dubteu a contactar-nos a INFO@itineri.de per a més informació!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

Pàgines:123»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de