Buscant articles etiquetats amb " Alemanya"

La Prússia del vell Fritz

Berlín, febrer de 2015
INFO@itineri.de

És un dels membres de la dinastia dels Hohenzollern més present en l’imaginari col.lectiu dels alemanys, tan forta va ser l’empremta que va deixar no només a Berlín sinó també a la veïna Potsdam. Frederic II, “Frederic el Gran”… el “vell Fritz” (1712-1786), diferents noms per a un rei que, sense por a exagerar, es pot considerar un ‘punt d’inflexió’ en l’esdevenir de la història del seu país, sense el qual no s’expliquen el Berlín i l’Alemanya actuals.

L’ombra del pare

Frederic Guillem I (1688-1740), home de caràcter estricte, moldejaria amb foc la personalitat del jove Fritz. Va imposar al seu fill una formació militar que el príncep no seguia precisament amb delit. Per contra, era l’aprofondiment en la filosofia, la literatura i, en general, les arts i pensaments arribats de la cultivada França, allò que de debò interessava el jove. L’actitud del pare envers el fill, a qui humiliava en públic i en privat, psíquica i físicament, el portaria a tramar un pla per fugir amb el seu millor amic, potser amant: Hans von Katte. Van ser descoberts, però, i el rei va fer decapitar von Katte, alhora que obligava el seu fill a presenciar l’execució. Per ben poc es va lliurar el príncep, que comptava 18 anys, de patir la mateixa sort que el seu amic.

Frederic II seria coronat rei en morir el seu pare. Al llarg dels 46 anys que romandria en el tron, combinaria la destresa militar amb les fortes pulsions en l’àmbit de les arts i les ciències: al Palau de Sanssouci, a Potsdam, el seu favorit, hi sovintejarien prominents com Voltaire, La Mettrie i Maupertuis. Però el tret més destacat de Frederic II, sense dubte, és que va ser un estendard de la Il.lustració; d’alguna manera, el xoc frontal entre pare i fill va ser el reflex de la col.lisió entre l’absolutisme encarnat per Frederic Guillem I, i la porta oberta als nous temps que representava el seu fill.

Us heu quedat amb ganes de saber-ne més, oi? A l’espera del què de Frederic el Gran us explicarem amb els nostres tours de Berlín i Potsdam, us deixem amb aquest fantàstic reportatge (en anglès), on descobrireu encara més aspectes apassionants de la vida del vell Fritz, així com de la conflictiva relació entre ell i el seu pare… cliqueu aquí per accedir al reportatge.

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Radiografia universitària (1/2)

Berlín, 8 d’abril de 2013
INFO@itineri.de

Des d’itineri.de us presentem periòdicament aspectes ben diversos d’Alemanya, d’interès especialment per als lectors amb la maleta a punt per venir-hi de vacances. També ens agrada, però, tractar qüestions pràctiques per a aquells que hi tenen la mirada posada en el llarg termini. A aquest segon grup pertanyen els estudiants, a qui va adreçat, en primer terme, aquest article doble: en aquesta primera entrega, us oferim una pizellada genèrica sobre el panorama universitari alemany; en la segona, una ullada a algunes de les universitats de més renom del país.


A l’hora de decidir-se per Alemanya per estudiar, dues consideracions s’imposen: d’una banda, la (aparent?) fortalesa de l’economia alemanya i la perspectiva d’un futur professional prometedor, i de l’altra la dificultat de l’idioma. En aquest sentit, si bé és cert que algunes universitats ofereixen estudis en anglès, sí s’ha de demostrar un mínim domini de l’alemany per accedir a la majoria d’estudis. Es pot obtenir informació precisa sobre els requisits necessaris a través de la DAAD (https://www.daad.de/es/).

Dels prop de 15.000 estudiants estrangers a les universitats alemanyes, en els primers anys del segle XXI, s’ha passat a uns 40.000 en l’actualitat. Una part d’aquest destacat augment s’explica per la forta crisi que afecta països com Catalunya, que empeny molts joves a treballar o estudiar en indrets amb una situació en principi menys complicada. Amb tot, la majoria d’estrangers matriculats en universitats alemanyes provenen de països asiàtics, la Xina en primera posició, i d’altres emergents com el Brasil. En el cas concret d’Espanya (no es disposa de dades referides exclusivament a alumnes catalans), des dels inicis de la crisi l’any 2008, el seu número s’ha incrementat en un 25%, fins als 4.500 matriculats.

A més de la crisi, aquest augment s’explica també perque a gairebé cap dels 16 estats federats (länder) no es paguen matrícules universitàries, estant limitats els costos a les universitats públiques a 200 euros per semestre. Això explica, en part, que molts catalans i espanyols ja no vagin a Alemanya només a fer un Erasmus o un postgrau, sinó la carrera sencera.

A la segona part d’aquest capítol us oferirem informació sobre algunes de les universitats més importants del país. Amb tot, ja ho sabeu, itineri.de us ofereix informació com a complement als nostres serveis com a empresa de tours privats arreu d’Alemanya. No ens conformem, com fan altres empreses, amb explicar-vos la fascinant història de ciutats com Berlín o regions com Baviera: volem que conegueu a fons Alemanya, en la vostra visita. Visiteu l’apartat Tours en català i no dubteu a contactar-nos, a INFO@itineri.de, per a completa informació!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

“A” d’aeroports (d’Alemanya)

Berlín, 26 de febrer de 2013
INFO@itineri.de

Les low cost ja no són el que eren, però tot amb tot, l’aèria continua sent una via de cost raonable, i sobretot pràctica, per arribar a Alemanya des de Catalunya o el País Valencià, per exemple. N’hi ha d’altres, esclar, com la ferroviària o el vehicle particular, però gairebé sempre sortiran més cares i, naturalment, demanaran molt més temps. Quedem-nos doncs amb l’opció aèria i coneguem les principals portes d’entrada a Alemanya, en avió!

La capital, Berlín, viu des de fa anys una estrafolària història relacionada amb els seus aeroports. Després que l’any 2008 tanqués el de Tempelhof, van quedar operatius Tegel i Schönefeld. Es va decidir que Tegel també acabaria tancant, al mateix temps que Schönefeld ampliaria les seves instal.lacions i esdevindria l’únic aeroport de la ciutat. A data d’avui, quatre vegades ha estat ajornada la inauguració del nou Schönefeld* (que ha de portar per nom “Berlin Brandenburg Internacional”) i el consegüent tancament de Tegel. Mentre que Barcelona i Palma de Mallorca disposen de connexió directa amb Berlín, amb les companyies AirBerlin i Vueling (a Tegel), i també amb EasyJet (a Schönefeld), els vols des de València i Perpinyà fan sempre escala.

L’aeroport de Tegel està situat dins de Berlín (zona AB de les targetes de transport públic), mentre que Schönefeld és fora dels límits de la ciutat, al land veí de Brandenburg (zona C). Des de Tegel calen 20 minuts d’autobús per arribar a Zoologischer Garten (línies X9 i 109), i 30 fins a Alexanderplatz (línia TXL). A aquesta última plaça s’hi arriba, des de Schönefeld, en només 20 minuts a bord d’un tren regional (RE7 o RB14), més de mitja hora en canvi si s’agafa una S-Bahn, tenint en compte a més que, en aquest cas, cal fer transbordament a Ostkreuz o a Warschauer Straße.

Tots dos aeroports junts van rebre, l’any 2012, 25 milions de passatgers (l’aeroport de Barcelona-El Prat en va rebre 35 milions, el de Palma 22 milions).

La segona ciutat alemanya en número d’habitants és Hamburg. Situada a només 1.30h de distància de Berlín en tren, el seu aeroport està conectat amb l’estació central de la ciutat mitjançant la línia S1 de la S-Bahn, la xarxa de rodalies. El trajecte dura uns 25 minuts. També l’autobús és una opció a considerar (línies 26, 39, 274 i 292). Altres aeroports eventualment interessants per arribar a Hamburg són els de Lübeck, amb vols a/de Girona i Palma, i connexió amb el centre d’Hamburg en autobús (línia A20), i el de Bremen, amb vols a/des de Alacant, Girona i Palma, i que també disposa de connexió amb Hamburg a través de l’empresa bus2fly (el trajecte dura 90 minuts).

Pel que fa a Munic, el seu aeroport està connectat amb la Hauptbahnhof (estació central) de la ciutat, amb les línies S1 i S8 de la xarxa de S-Bahn. Amb totes dues línies, el recorregut té una durada d’entre 40 i 45 minuts, i des de la mateixa estació central és molt fàcil desplaçar-se a la resta de la ciutat, amb altres línies de S-Bahn o bé amb les línies U1, U2, U4 i U5 del metro. A la capital bavaresa s’hi pot arribar també des de l’aeroport de Memmingen: tot i trobar-se a 110 quilòmetres de Munic, Ryanair ofereix connexió per autobús entre l’aeroport i el centre de Munic. A Memmingen hi ha vols a/des de l’Alguer, Alacant, Girona, Palma i València.

Finalment, l’aeroport de Colònia (oficialment, “Köln/Bonn”) és accessible al i des del centre de la ciutat amb la línia S13 de la S-Bahn. El trajecte té una durada de només quinze minuts. Per anar a l’aeroport des de la Hauptbahnhof (estació principal), situada molt a prop de la famosa Catedral, cal agafar l’S13 en direcció Troisdorf.

Decidit, doncs: a Alemanya, en avió! Abans d’aterrar-hi, però, el que correspon és contractar els serveis d’itineri.de, que és molt més que contractar un simple tour. No dubteu a demanar-nos informació (INFO@itineri.de) i sabreu per què us convé descobrir Berlín, Munic, Hamburg i Colònia, entre d’altres ciutats, amb nosaltres: perque els nostres tours són bons i perque ningú no vol que el desconeixement de l’alemany li compliqui les vacances!

*Al futur nou aeroport de Berlín l’hi hem dedicat dos articles: Berlin Brandenburg International i BER, un aeroport que no s’enlaira.

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Les cares del terror

Berlín, 4 de febrer de 2013
INFO@itineri.de

Herta, Hildegard, Irene… les dones d’aquesta imatge podrien haver estat innovadores científiques, prolífiques escriptores o virtuoses pianistes, felices mestresses de casa o amigables botigueres, però per al guió de la pel.lícula de la seva vida van triar un paper ben cruel: vigilants al camp de concentració de Bergen-Belsen. No van pas ser les úniques: prop de 4.000 dones van exercir funcions de Aufseherinnen en camps com Auschwitz, Ravensbrück o el mencionat Bergen-Belsen.

La imatge està datada l’abril de 1945, poc després que l’exèrcit britànic ocupés aquest camp on més de 50.000 persones havien mort en pocs anys. Herta, Hildegard, Irene i tantes altres Aufseherinnen van encarregar-se de convertir els últims mesos de vida de milers de persones en un esgarrifós malson, matant-les de gana, de fred o torturades. Potser Herta, Hildegard o Irene van ser les responsables directes de la mort d’Anna Frank als 15 anys, o de la seva germana Margot als 19, mortes totes dues a Bergen-Belsen només dos mesos abans que els nazis perdessin la guerra. Només dos mesos.

En el mateix lloc on entre 1933 i 1945 hi va tenir la seu la Policia Secreta de l’Estat (Gestapo), lloc conegut entre els berlinesos com a “casa dels horrors”, es pot visitar “Topografia del terror”. La seva exposició permanent se centra en les SS (els “Escamots de protecció”), la policia i les institucions de què es va servir el Tercer Reich per atemorir la població i mantenir els opositors polítics a ratlla, que sovint volia dir matar-los. Allà mateix es poden veure les restes de les cel.les on s’interrogava els detinguts, molts d’ells en trànsit cap als camps de concentració o extermini.

Fins al 9 de novembre es pot visitar també la mostra temporal “Berlín 1933, el camí cap a la dictadura”: diverses fotografies relaten les conseqüències que per al país, i per a tot el món, va tenir la pujada al poder de Hitler, de la qual es van complir 80 anys el passat 30 de gener. Tant aquesta mostra com la permanent ofereixen totes les informacions també en anglès. El centre és obert de dilluns a diumenge, de 10 a 20h, i l’accés és gratuït.

La construcció de l’Alemanya post nazisme, a Bonn

La que va ser capital de la República Federal d’Alemanya fins a la reunificació, una petita ciutat que encara manté la seu d’alguns ministeris, allotja un destacat museu que mereix també una visita: la Casa de la Història de la RFA. Situat a només 30 minuts de Colònia en tren, ofereix en la seva exposició permanent un passeig per l’Alemanya de la postguerra i fins a l’actualitat, a través de documents diversos, fotografies i pel.lícules (vegeu vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=lUfEXY09zk0). El museu tanca els dilluns i l’entrada és de franc.

Algunes imatges de l’exposició a Topografia: http://www.flickr.com/photos/11873897@N08/8434192721/in/set-72157631956044156
Web “Topografia del terror”:
http://www.topographie.de/en/
Web “Casa de la Història d’Alemanya”: http://www.hdg.de/bonn/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Arquitectura total

Berlín, 17 de desembre de 2012
INFO@itineri.de

Molts en coneixen el nom però pocs podrien explicar-ne massa res, de la Bauhaus (1919-1933), una institució de renom mundial amb arrels alemanyes, que va tenir presència a tres ciutats: Weimar, Dessau i Berlín. A totes elles queden, encara avui, rastres visibles i visitables de la que fou escola de modernitat, d’obertura a conceptes novedosos, clarament trencadors en una època en què la creixent llavor del nazisme enfosquia, a marxes forçades, la perspectiva d’un nou mó, després del desastre de la Primera Guerra Mundial.

Walter Gropius va ser el fundador de la Staatliche Bauhaus, que iniciaria la seva activitat a Weimar l’any 1919. Malgrat els seus pocs anys d’existència, Bauhaus acabaria  esdevenint un referent de la modernitat en l’àmbit no només de l’arquitectura; no en va, sota el seu paraigua hi treballaven artistes i artesans, colze a colze, en favor d’un nou concepte que havia d’englobar arquitectura, pintura, també ceràmica i altres arts. En aquesta obra integral radicava l’essència de la Bauhaus, resumida en el seu manifest fundacional: “La finalitat última de tota activitat plàstica és l’arquitectura!”.

La Bauhaus, els professors i alumnes de la qual eren considerats obertament d’esquerres i “internacionalistes”, es va veure obligada a abandonar la ciutat, l’any 1925, arran la pujada al govern regional dels extremistes que acabarien portant el món a la Segona Guerra Mundial. Es traslladaria a Dessau, on la majoria socialdemòcrata governant donava ampara a les seves activitats. La posterior pujada del partit nazi al poder en aquesta ciutat, però, empenyeria l’escola a un tercer trasllat, a Berlín, on acabaria tancant portes per sempre a penes un any després.

Gropius a banda, molts altres noms il.lustres van estar vinculats a la Bauhaus, com Mies van der Rohe i Paul Klee. Després que Hitler fos nomenat canceller, l’any 1933, molts dels qui havien format l’escola van emigrar, enduent-se però a la maleta l’esperit de la Bauhaus; prova d’això en són escoles com la New Bauhaus de Chicago (1937) i la Neues Bauhaus d’Ulm, RFA (1951).

+++

Més informació, al web de l’Arxiu Bauhaus Berlín: http://www.bauhaus.de
“La Bauhaus de Dessau” (vídeo en francès amb subt. en castellà):
http://www.youtube.com/watch?v=tKzO7OH-TrE

Foto (c) Paasch & Kaiser

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de). Si l’article us ha agradat, podeu compartir-lo mitjançant els enllaços de sota!

Pàgines:123»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de