mar 15, 2013
itineri.de

Guerra de llegums

http://www.bild.de/regional/berlin/oberbaumbruecke/gemueseschlacht-auf-der-oberbaumbruecke-32501074.bild.html

http://www.morgenpost.de/berlin-aktuell/article120268906/Kiezschlacht-auf-der-Berliner-Oberbaumbruecke.html

mar 11, 2013
itineri.de

Vine al mercat, reina!

Berlín, 12 de març de 2013
INFO@itineri.de

Alguns de vosaltres recordareu aquell eslògan amb què, temps era temps, l’ajuntament de Barcelona volia atraure clientela als mercats de la ciutat. Avui el recuperem, com a titular per a aquest article, perque precisament d’això volem parlar, d’alguns dels mercats que podeu visitar durant el vostre pròxim viatge a Alemanya. Som-hi?

Galeria de fotoshttp://www.flickr.com/photos/11873897@N08/sets/72157632980077234/

Marheineke és un dels pocs mercats coberts que queden a Berlín. Tres són els motius pels quals us en recomanem una visita: hi venen productes de qualitat, l’edifici és bonic i al carrer on es troba, Bergmannstrasse, hi ha una enorme varietat de restaurants per a tots els gustos (un bon motiu per atansar-se a la zona, oi?). Amb el sarró ple d’història, el mercat celebra 121 anys aquesta setmana. La Segona Guerra Mundial el va deixar en un estat lamentable, com a bona part de Berlín, però va ser reconstruït en els anys cinquanta i novament modernitzat el 2007. S’hi pot arribar amb la línia U7 del metro (estació Gneisenaustraße). Voleu veure’l? Passeu, passeu:

També us recomanem una visita al mercat turc de Neukölln. Tots els dimarts i divendres, desenes de comerciants situen les seves parades a Maybachufer, entre el pont Kottbusserbrücke i el carrer Schinkestraße: fruites, verdures, llegums, també roba i complements, omplen aquesta part de la riba del Landwehrkanal des de mig matí fins a mitja tarda. Olors, colors i molts productes que de ben segur no coneixereu; no en va, el mercat és situat a la frontera dels districtes de Neukölln i Kreuzberg, on viuen bona part dels berlinesos d’origen turc.

Per conèixer altres mercats que també podeu visitar durant la vostra estada a Berlín, cliqueu en aquest enllaç del diari Morgenpost: http://static.apps.morgenpost.de/redaktion/grafiken/Wochenmarkt.pdf. També clicant aquí accedireu a informació (en alemany) sobre altres mercats de la ciutat.

Naturalment, els mercats no són exclusius de Berlín. A Munic, per exemple, és imprescindible conèixer Viktualienmarkt: situat a l’aire lliure, aquest mercat fixe és molt a prop de la cèntrica Marienplatz, ocupant el mateix espai des de fa una mica més de 200 anys. Hi ha unes 140 parades que, de dilluns a dissabte, ofereixen entre d’altres productes típics de Baviera. També a Hamburg podeu anar al mercat: el Marktzeit es fa tots els dissabtes, de 9.30 del matí a 14.30h. en una antiga fàbrica (antiga en “esperit”, perque un pavorós incendi, l’any 1977, va obligar a reconstruir-la des de la primera pedra, si bé es va respectar del tot el seu disseny original). Finalment, a Frankfurt (am Main) podeu anar al Kleinmarkthalle, que obre de dilluns a dissabte des de les 8 del matí fins a mitja tarda (els dissabtes fins a les 16h).

Tots aquests mercats, i d’altres, i també molts més edificis, monuments i històries els descobrireu amb els nostres tours. No dubteu a contactar-nos per a informació, al mail INFO@itineri.de!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

febr. 25, 2013
itineri.de

“A” d’aeroports (d’Alemanya)

Berlín, 26 de febrer de 2013
INFO@itineri.de

Les low cost ja no són el que eren, però tot amb tot, l’aèria continua sent una via de cost raonable, i sobretot pràctica, per arribar a Alemanya des de Catalunya o el País Valencià, per exemple. N’hi ha d’altres, esclar, com la ferroviària o el vehicle particular, però gairebé sempre sortiran més cares i, naturalment, demanaran molt més temps. Quedem-nos doncs amb l’opció aèria i coneguem les principals portes d’entrada a Alemanya, en avió!

La capital, Berlín, viu des de fa anys una estrafolària història relacionada amb els seus aeroports. Després que l’any 2008 tanqués el de Tempelhof, van quedar operatius Tegel i Schönefeld. Es va decidir que Tegel també acabaria tancant, al mateix temps que Schönefeld ampliaria les seves instal.lacions i esdevindria l’únic aeroport de la ciutat. A data d’avui, quatre vegades ha estat ajornada la inauguració del nou Schönefeld* (que ha de portar per nom “Berlin Brandenburg Internacional”) i el consegüent tancament de Tegel. Mentre que Barcelona i Palma de Mallorca disposen de connexió directa amb Berlín, amb les companyies AirBerlin i Vueling (a Tegel), i també amb EasyJet (a Schönefeld), els vols des de València i Perpinyà fan sempre escala.

L’aeroport de Tegel està situat dins de Berlín (zona AB de les targetes de transport públic), mentre que Schönefeld és fora dels límits de la ciutat, al land veí de Brandenburg (zona C). Des de Tegel calen 20 minuts d’autobús per arribar a Zoologischer Garten (línies X9 i 109), i 30 fins a Alexanderplatz (línia TXL). A aquesta última plaça s’hi arriba, des de Schönefeld, en només 20 minuts a bord d’un tren regional (RE7 o RB14), més de mitja hora en canvi si s’agafa una S-Bahn, tenint en compte a més que, en aquest cas, cal fer transbordament a Ostkreuz o a Warschauer Straße.

Tots dos aeroports junts van rebre, l’any 2012, 25 milions de passatgers (l’aeroport de Barcelona-El Prat en va rebre 35 milions, el de Palma 22 milions).

La segona ciutat alemanya en número d’habitants és Hamburg. Situada a només 1.30h de distància de Berlín en tren, el seu aeroport està conectat amb l’estació central de la ciutat mitjançant la línia S1 de la S-Bahn, la xarxa de rodalies. El trajecte dura uns 25 minuts. També l’autobús és una opció a considerar (línies 26, 39, 274 i 292). Altres aeroports eventualment interessants per arribar a Hamburg són els de Lübeck, amb vols a/de Girona i Palma, i connexió amb el centre d’Hamburg en autobús (línia A20), i el de Bremen, amb vols a/des de Alacant, Girona i Palma, i que també disposa de connexió amb Hamburg a través de l’empresa bus2fly (el trajecte dura 90 minuts).

Pel que fa a Munic, el seu aeroport està connectat amb la Hauptbahnhof (estació central) de la ciutat, amb les línies S1 i S8 de la xarxa de S-Bahn. Amb totes dues línies, el recorregut té una durada d’entre 40 i 45 minuts, i des de la mateixa estació central és molt fàcil desplaçar-se a la resta de la ciutat, amb altres línies de S-Bahn o bé amb les línies U1, U2, U4 i U5 del metro. A la capital bavaresa s’hi pot arribar també des de l’aeroport de Memmingen: tot i trobar-se a 110 quilòmetres de Munic, Ryanair ofereix connexió per autobús entre l’aeroport i el centre de Munic. A Memmingen hi ha vols a/des de l’Alguer, Alacant, Girona, Palma i València.

Finalment, l’aeroport de Colònia (oficialment, “Köln/Bonn”) és accessible al i des del centre de la ciutat amb la línia S13 de la S-Bahn. El trajecte té una durada de només quinze minuts. Per anar a l’aeroport des de la Hauptbahnhof (estació principal), situada molt a prop de la famosa Catedral, cal agafar l’S13 en direcció Troisdorf.

Decidit, doncs: a Alemanya, en avió! Abans d’aterrar-hi, però, el que correspon és contractar els serveis d’itineri.de, que és molt més que contractar un simple tour. No dubteu a demanar-nos informació (INFO@itineri.de) i sabreu per què us convé descobrir Berlín, Munic, Hamburg i Colònia, entre d’altres ciutats, amb nosaltres: perque els nostres tours són bons i perque ningú no vol que el desconeixement de l’alemany li compliqui les vacances!

*Al futur nou aeroport de Berlín l’hi hem dedicat dos articles: Berlin Brandenburg International i BER, un aeroport que no s’enlaira.

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

febr. 4, 2013
itineri.de

Les cares del terror

Berlín, 4 de febrer de 2013
INFO@itineri.de

Herta, Hildegard, Irene… les dones d’aquesta imatge podrien haver estat innovadores científiques, prolífiques escriptores o virtuoses pianistes, felices mestresses de casa o amigables botigueres, però per al guió de la pel.lícula de la seva vida van triar un paper ben cruel: vigilants al camp de concentració de Bergen-Belsen. No van pas ser les úniques: prop de 4.000 dones van exercir funcions de Aufseherinnen en camps com Auschwitz, Ravensbrück o el mencionat Bergen-Belsen.

La imatge està datada l’abril de 1945, poc després que l’exèrcit britànic ocupés aquest camp on més de 50.000 persones havien mort en pocs anys. Herta, Hildegard, Irene i tantes altres Aufseherinnen van encarregar-se de convertir els últims mesos de vida de milers de persones en un esgarrifós malson, matant-les de gana, de fred o torturades. Potser Herta, Hildegard o Irene van ser les responsables directes de la mort d’Anna Frank als 15 anys, o de la seva germana Margot als 19, mortes totes dues a Bergen-Belsen només dos mesos abans que els nazis perdessin la guerra. Només dos mesos.

En el mateix lloc on entre 1933 i 1945 hi va tenir la seu la Policia Secreta de l’Estat (Gestapo), lloc conegut entre els berlinesos com a “casa dels horrors”, es pot visitar “Topografia del terror”. La seva exposició permanent se centra en les SS (els “Escamots de protecció”), la policia i les institucions de què es va servir el Tercer Reich per atemorir la població i mantenir els opositors polítics a ratlla, que sovint volia dir matar-los. Allà mateix es poden veure les restes de les cel.les on s’interrogava els detinguts, molts d’ells en trànsit cap als camps de concentració o extermini.

Fins al 9 de novembre es pot visitar també la mostra temporal “Berlín 1933, el camí cap a la dictadura”: diverses fotografies relaten les conseqüències que per al país, i per a tot el món, va tenir la pujada al poder de Hitler, de la qual es van complir 80 anys el passat 30 de gener. Tant aquesta mostra com la permanent ofereixen totes les informacions també en anglès. El centre és obert de dilluns a diumenge, de 10 a 20h, i l’accés és gratuït.

La construcció de l’Alemanya post nazisme, a Bonn

La que va ser capital de la República Federal d’Alemanya fins a la reunificació, una petita ciutat que encara manté la seu d’alguns ministeris, allotja un destacat museu que mereix també una visita: la Casa de la Història de la RFA. Situat a només 30 minuts de Colònia en tren, ofereix en la seva exposició permanent un passeig per l’Alemanya de la postguerra i fins a l’actualitat, a través de documents diversos, fotografies i pel.lícules (vegeu vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=lUfEXY09zk0). El museu tanca els dilluns i l’entrada és de franc.

Algunes imatges de l’exposició a Topografia: http://www.flickr.com/photos/11873897@N08/8434192721/in/set-72157631956044156
Web “Topografia del terror”:
http://www.topographie.de/en/
Web “Casa de la Història d’Alemanya”: http://www.hdg.de/bonn/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

gen. 28, 2013
itineri.de

Llums, càmera… acció! (Berlinale 63)

Berlín, 28 de gener de 2013
INFO@itineri.de

Lluentons, catifes vermelles i enormes somriures de dentadures impecables: un febrer més, la Berlinale replica Hollywood a la capital alemanya! Els dies que cal tenir ben apuntats són del 7 al 17, i el programa sencer del festival el podeu consultar, en anglès, en aquest enllaç. D’entre les desenes de pel.lícules que s’hi podran veure, dues són produccions catalanes: una és l’òpera prima de la molletana Neus Ballús, “La plaga“. Es projectarà a Forum, una de les 10 seccions del festival, però si voleu fer-ne un tast, des d’itineri.de us convidem a veure’n el tràiler oficial:

“La plaga”, per cert, té pàgina a Facebook: https://www.facebook.com/LaPlagaThePlague.

Hi haurà encara una segona producció catalana: “Ayer no termina nunca”, d’Isabel Coixet, es presentarà diumenge dia 10 a la secció Panorama (podeu veure’n la nota de premsa aquí). La trama gira a l’entorn de la crisi que afecta actualment l’Estat Espanyol, tot i que l’acció se situa l’any 2017. La pel.lícula està protagonitzada per Candela Peña i Javier Cámara, i es va filmar entre Igualada i Berlín.

Un museu per a gourmets

Aprofitant l’avinentesa, els cinèfils podeu apropar-vos al Museu del Cinema i la Televisió: situat en un dels edificis de l’espectacular Sony Center, la seva exposició permanent fa una passejada exhaustiva per la història del cinema alemany: des de les dives d’aquelles primerenques produccions mudes en B/N, amb noms com Fern Andra o la berlinesa Henny Porten, fins al cinema de les dues repúbliques en què la Segona Guerra Mundial va dividir Alemanya, passant per Marlene Dietrich, amb esperable secció pròpia, i l’ús propagandístic que de la cinematografia va fer el règim nazi. Tota la informació s’ofereix també en anglès, així que la llengua no és excusa per no visitar el museu!

Interessant és també la part dedicada al naixement i evolució de la televisió a Alemanya. A més, fins al 12 de maig està oberta l’exposició temporal dedicada a un dels monstres del cinema: Martin Scorsese. Informació sobre la mostra i un vídeo de salutació del propi Scorsese el podeu veure en aquest enllaç: http://www.deutsche-kinemathek.de/en/exhibitions/martin-scorsese.

Ja ho veieu: ens espera un mes de cinema, a Berlín, aquest febrer! I ja ho sabeu: a itineri.de us oferim una visita guiada de luxe per aquesta capital alemanya de pel.lícula!

Website del Museu del Cinema i la Televisió (en anglès): http://www.deutsche-kinemathek.de/en
Pàgina a Facebook del Museu: https://www.facebook.com/MuseumfuerFilmundFernsehen

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Pàgines:«12345678910...18»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de