oct. 28, 2013
itineri.de

30 carrers imperdibles de Berlín

Berlín, 28 d’octubre de 2013
INFO@itineri.de

El visitant arriba a Berlín segur que trepitjarà una ciutat. S’equivoca de ple: en podrà veure 12.

L’any 2001, una reforma política va crear 12 districtes després de fusionar els que, durant la guerra freda, tenia la ciutat dividida (11 el sector oriental, 12 l’occidental). Amb aquella reforma es va voler simplificar l’estructura administrativa de l’urbs reunificada i, secundàriament, iniciar un procés d’uniformització després de 40 anys de molt desigual desenvolupament de les dues ciutats. Avui Berlín és una enorme conurbació de 3,5 milions d’habitants, que 24 anys després de la caiguda del Mur continua oferint paisatges, arquitectònics i humans, ben diversos.

De preferències n’hi ha tantes com persones, sense dubte. En general, però, els més joves es decanten per l’est de la ciutat, especialment el barri de Prenzlauer Berg (Pankow), i el districte de Friedrichshain-Kreuzberg, antigament dos, que la reforma va fusionar. Charlottenburg-Wilmersdorf, en canvi, és especialment apreciat entre els berlinesos de més edat. Acull el bulevard preferit pels habitants de la capital, Kurfürstendamm (Ku’damm per als locals), on es respira un ambient relaxat i culturalment uniforme. Entre els turistes, el principal objecte de desig és Mitte. El districte reuneix els imprescindibles: l’arquitectura prussiana d’Unter den Linden, l’enorme Tiergarten al bell mig de la ciutat i l’espectacular Sony Center de Potsdamer Platz, entre d’altres. També hi tenen seu les principals institucions de govern d’Alemanya: el Bundestag i la Cancelleria, així com bona part de les ambaixades estrangeres.

Cada districte té els seus carrers i avingudes principals: Oranienstraße a Kreuzberg, Schloßstr. a Steglitz o Allee der Kosmonauten a l’encara no explorada turísticament Marzahn. Els espectadors de la cadena RBB van tenir ocasió de votar, per internet, pel seu carrer preferit de la ciutat. D’entre els 30 principals n’hi ha per a tots els gustos, com no podia ser d’altra manera en una urbs de les dimensions i amb la història de Berlín. La llista l’encapçala l’avinguda Ku’damm, que havia estat el centre d’oci de l’antic Berlín Occidental. D’entre els escollits hi ha curiositats, com el carrer més curt de la ciutat, de 16 metres, o el que avui és una autopista i que en els anys cinquanta i seixanta va arribar a acollir, fins i tot, un mundial de Fòrmula 1.

Aquests són els 30 carrers imperdibles de la ciutat:

30 – Eiergasse (Mitte-Nikolaiviertel)
29 – Oranienstraße (Friedrichshain-Kreuzberg)
28 – Auguststraße (Mitte)
27 – Sonnenallee (Neukölln)
26 – Adlergestell (Treptow-Köpenick)
25 – Kochstraße (Friedrichshain-Kreuzberg)
24 – Kantstraße (Charlottenburg-Wilmersdorf)
23 – Leipziger Straße (Mitte)
22 – Wilmersdorfer Straße (Charlottenburg-Wilmersdorf)
21 – Potsdamer Straße (Mitte)
20 – John-Foster-Dulles-Allee (Mitte)
19 – Köpenicker Straße (Treptow-Köpenick)
18 – Majakowskiring (Pankow)
17 – Kollwitzstraße (Pankow)
16 – Maybachufer (Neukölln)
15 – Oranienburger Straße (Mitte)
14 – Greenwichpromenade (Reinickendorf)
13 – Allee der Kosmonauten (Marzahn-Hellersdorf)
12 – Avus
11 – Kastanienallee (Mitte)
10 – Bernauer Straße (Mitte)
9 – Bergmannstr. (Friedrichshain-Kreuzberg)
8 – Schloßstr. (Steglitz-Zehlendorf)
7 – Havelchaussee (Charlottenburg-Wilmersdorf)
6 – Schönhauser Allee (Pankow)
5 – Straße des 17. Juni (Mitte)
4 – Karl-Marx-Allee (Friedrichshain-Kreuzberg)
3 – Friedrichstraße (Mitte)
2 – Unter den Linden (Mitte)
1 – Kurfürstendamm (Charlottenburg-Wilmersdorf)

Parlant de carrers, us convidem a veure aquest episodi de “Berliner Straßen – damals und heute” on podreu constatar com han canviat alguns racons de la ciutat els últims anys 🙂

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

set. 23, 2013
itineri.de

Simfonia en blanc i negre

Berlín, 23 de setembre de 2013
INFO@itineri.de

Walther Ruttmann? segur que el nom no diu res a la majoria de lectors d’aquest article… però sí als fanàtics del cinema; no en va, es tracta d’un dels més importants representants de l’Avantguarda cinematogràfica de l’Alemanya dels anys 20! El seu cine, trencador en un art aleshores encara incipient, va portar a les pantalles obres com “Berlín, simfonia d’una gran ciutat”.

La pel.lícula és un passeig pel Berlín de l’època de Weimar, el període històric encetat després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial. Mentre Hitler i els seus conspiraven des de Baviera contra aquell règim, la capital vivia uns anys culturalment esplendorosos, anys en què fars com Brecht, Kästner i Liebermann, entre molts d’altres, il.luminaven la ciutat amb força inusitada. Abans que la Gran Depressió de 1929 i la pujada al poder dels nazis submergissin el país sencer novament en la foscor, durant aquella dècada que la història qualificaria com a “daurada”, Ruttmann va radiografiar Berlín amb la seva càmera inquieta i moderna: des dels sostres de la capital als carrers de la ciutat, buits primer, a poc a poc guanyant vida fins a esdevenir aparador d’una urbs vital, gent que passejarà pels parcs i es divertirà en els molts locals que en aquells anys animaven l’avinguda Ku’damm i Potsdamer Platz…

Que les paraules deixin pas a les imatges! Gaudiu d’aquesta obra d’art: als qui ja coneixeu Berlín, us agradarà recórrer-la amb la mirada posada un segle enrere, i als qui no, de ben segur us farà venir més ganes de descobrir-la. Per això, ja ho sabeu, teniu els tours d’itineri.de!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

jul. 29, 2013
itineri.de

El rei, boig, es féu fer un castell

Berlín, 29 de juliol de 2013
INFO@itineri.de

Qui no ha desitjat alguna vegada veure, de ben a prop, l’impressionant castell de Neuschwanstein? La seva figura retallada entre paratges alpins, verds, ocres o blancs segons l’estació, s’alça majestuosa al sud de Baviera, a tocar de la frontera amb Àustria. Somni fet realitat d’un rei boig, que ni de bon tros veuria acabat.


Efectivament, Lluís II de Baviera va viure només 40 anys, una vida curta, estretament vinculada al compositor Richard Wagner des del moment en què, amb 16 anys, l’aleshores príncep en va escoltar les òperes Tannhäuser i Lohengrin. Lluís seria entronitzat el mateix dia de la mort del seu pare, l’any 1864, amb només 18 anys. El seu caràcter “especial” l’empenyeria a ordenar la construcció d’un castell on pugués sentir-se protegit de la gent de qui, reservat com era, sovint volia allunyar-se.

Dos capítols de la seva vida com a monarca mereixen especial atenció: la derrota que patiria Baviera en la guerra Austroprussiana de 1866, després de la qual s’accentuaria el caràcter retret del rei, allunyat de les obligacions que se li suposaven, i el frustrat casament amb la princesa Sofia de Baviera, germana de l’emperadriu Sissi: després de diversos ajornaments ordenats pel propi rei, ell mateix acabaria cancel.lant el casori.

Neuschwanstein començaria a prendre forma l’any 1869, dominant sobre la regió i construït a imatge dels castells medievals però, això sí, amb totes les modernitats de l’època: calefacció central, aigua corrent i, fins i tot, connexió telefònica en part de la construcció. Poc després de la seva mort, ocorreguda en estranyes circumstàncies l’any 1886, el castell obriria les portes al públic; d’aleshores ençà, més de 60 milions de persones han passejat per les seves cambres i passadissos.

:::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::     :::::

Voleu veure el castell via webcam? (amb permís de la càmera; no ens fem responsables del seu funcionament!). Cliqueu aquí.

Us recomanem fervorosament el reportatge que podeu veure a sota. Produït per la ZDF alemanya, el programa repassa la vida de Lluís II de Baviera a través de la història de Neuschwanstein. Podeu activar-hi subtítols en anglès, clicant al botó <cc> de la part inferior dels vídeos.

Ja sabeu que ara podeu conèixer Neuschwanstein amb itineri.de, amb una visita guiada que us oferim des de Munic. No dubteu a contactar-nos a INFO@itineri.de per a més informació!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

jul. 1, 2013
itineri.de

Passejant sota l’Elba

Berlín, 1 de juliol de 2013
INFO@itineri.de

És una de les joies que Hamburg regala als seus visitants: l’Elbtunnel. En temps de la seva construcció va ser considerat una obra mestra de l’enginyeria, cosa que no sorprèn si es té en compte que data de començament segle XX (1907-1911). Amb el seu gairebé mig kilòmetre de llargària i situat a uns 25 metres de fondària, sota la llera de l’Elba, el túnel de dues vies connecta Landungsbrücken, al cèntric districte de St. Pauli, amb el de Steinwerder a l’altra banda del riu.

El vell túnel, nom amb què s’hi refereixen els habitants d’Hamburg per diferenciar-lo del que va ser construït l’any 1975, de més capacitat i lògicament més desenvolupat tecnològicament, és utilitzat en l’actualitat sobretot per vianants i ciclistes. Tot fent un passeig entre mosaïcs i gravats, poden travessar el riu en pocs minuts, i de franc. Els conductors, en canvi, han d’abonar 2 euros per trajecte: malgrat que els cotxes utilitzen majoritàriament el nou túnel, de quatre carrils, n’hi ha que usen encara aquesta centerània infrastructura, sobretot per raons de conveniència logística.

A cada extrem del túnel hi ha quatre ascensors de gran capacitat, els dos del mig sensiblement més llargs que els dels extrems i preparats per suportar pesos de 10 tonelades, per sis el dels elevadors laterals. Sobre seu, coronant-los, sengles edificacions reben els usuaris des del carrer. A diferència de la que està situada a la banda de St. Pauli, restaurada l’any 2008, la cúpula que coronava l’edifici de l’accés sud, a Steinwerder, va resultar destruida durant els bombardejos de 1943, sent substituïda per un discret sostre pla. Des d’aquesta banda sud, per cert, es pot disfrutar d’una magnífica vista sobre el port de la ciutat.

Des de l’any 2000 es celebra a l’interior d’aquest túnel una activitat ben original i gens aconsellable per a claustrofòbics: una de les poques maratons subterrànies del món. Per motius de seguretat només hi poden participar un màxim de 280 corredors, que han de fer 48 voltes a través dels dos carrils de què disposa el túnel. Malauradament per als esportistes i interessats en general, la marató no s’ha pogut celebrar des de 2010, per raons tècniques. Amb tot, els organitzadors esperen poder-hi tornar l’any 2014.

L’any 2003, l’Elbtunnel va ser declarat monument protegit.

Imatge ascensor: Alter Elbtunnel in Hamburg (c) dirk@vorderstrasse.de CC BY
Imatge túnel: Alter Elbtunnel Hamburg (c) Wimox CC BY-SA

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

juny 17, 2013
itineri.de

Palau en construcció

Berlín, 21 de juny de 2013
INFO@itineri.de

Era un dels tresors de Berlín fins que la guerra, la Segona, el va ferir de mort. El govern de la República Democràtica Alemanya en remataria les restes a partir del 7 de setembre de 1950, quan en va iniciar l’enderrocament. L’edifici, que segons els testimonis gràfics conservava en relatiu bon estat una petita part de les seves sales, destil·lava inevitablement antigues reminiscències imperialistes, així que adéu, Prússia, adéu per sempre…

… o no, ja que està previst que el Palau de la Ciutat (Stadtschloß, en alemany) torni al mateix lloc on va caure fa més de 60 anys. Aquell històric palau ja és realitat, de fet, en forma de maqueta al despatx de l’arquitecte italià Franco Stella, que va guanyar el concurs per re/construir-lo. El passat 12 de juny, el president federal, Joachim Gauck, va posar la primera pedra de l’edifici, que ha d’estar acabat l’any 2018 (galeria d’imatges de la zona, ara: http://www.flickr.com/photos/itineri/sets/).

Gauck ja té el “seu” palau (Bellevue, en ple Tiergarten), així que la idea no és dónar a l’edifici un ús polític: l’antic Stadtschloß serà ara el “Humboldt Forum”, un enorme espai consagrat al coneixement. Una de les seves estrelles seran els tresors de les cultures no europees, actualment visitables en el Museu Etnològic situat al perifèric barri de Dahlem. Però hi haurà més: el “Humboldt Laboratorium” i la Biblioteca Central de Berlín, a més d’espais dedicats a exposicions temporals i activitats culturals diverses. El projecte de re/construcció, per cert, ha topat amb l’oposició dels qui consideren injustificable invertir gairebé 600 milions d’euros en aquesta obra (ells dirien “llençar”). Amb tot, l’obra ja està en marxa i, sense dubte, suposarà un canvi enorme en l’aspecte d’aquesta part del Mitte berlinès.

En aquest article descobrireu un altre dels megaprojectes actualment en marxa a Berlín:
http://itineri.de/CA/2012/05/bbi-aeropuerto-despega/

Imatge en (més o menys) directe de la zona en obres: http://www.cityscope.de/bss/
Web Associació Palau de Berlín: http://berliner-schloss.de/en/

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços inferiors!

Pàgines:«12345678...18»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de