maig 25, 2014
itineri.de

Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgaben…

Berlín, 25 de maig de 2014
INFO@itineri.de

+ Aquest article d’itineri.de va ser publicat La Vanguardia el 8 de març de 2012 (aquí)

Aprendre la llengua alemanya no és una tasca fàcil, pels catalanoparlants. A lletres alienes al nostre alfabet, com la “ß” (beta, equivalent a “ss”), s’hi sumen paraules impossibles (“Bundesverteidigunsministerium“, Ministeri federal de defensa), declinacions, tres gèneres gramaticals (masculí, femení i neutre) i altres perles que fan de l’aprenentatge de l’idioma tot un repte. A més, l’origen germànic dels seus vocables els fa majoritàriament estranys a oïdes catalanes. D’aquí que, a diferència del castellà “economía”, el francès “économie” o l’italià “economia”, perfectament comprensibles per a un catalanoparlant, l’alemany “Wirtschaft” necessiti de certa formació prèvia per ser entès.

Una de les característiques de l’alemany que més crida l’atenció, quan no es coneix la llengua, és la llargària de moltes de les seves paraules. N’és responsable l’anomenat “Kompositum”, que permet unir substantius per formar-ne de nous. Així, amb “Bus”, de fàcil traducció, i “Haltestelle”, parada, es forma la paraula “Bushaltestelle”, parada d’autobús. És possible allargar-la més, afegint-hi altres mots que li donin sentit. Per exemple, amb “Bushaltestelle” i “Schild” (senyal) es forma “Bushaltestellenschild”.

Una de les paraules més llargues en alemany, però, designa un projecte de llei. Els diputats del Parlament del land Mecklenburg-Vorpommern, al nordest del país, debatien l’any 1999 la “Llei sobre la transferència de les obligacions de vigilància de l’etiquetatge de la carn de vacú i d’identificació dels bovins”. Per impossible que sembli, aquesta frase es pot escriure en dues paraules, una d’elles especialment llarga, i així ho van fer ses senyories:

Rinderkennzeichnungs – und Rind­fleisch­etikettierungs­über­wachungs­aufgaben­übertragungs­gesetz

El nom oficial de la llei, doncs, consta de dues parts: la primera fa referència a la “identificació dels bovins”, la segona és la resta del nom del projecte de llei que inclou, en una sola paraula, 63 lletres. El mot acabaria esdevenint, per cert, el més llarg que figura en un document d’un organ oficial. Tot i que és poc probable que escoltar-la en faciliti la comprensió, qui hi estigui interessat la pot sentir aquí.

Sembla que no pugui ser, però el cert és que hi ha casos encara més exagerats. Com a mínim, un: Donau­dampfschifffahrts­elektrizitäten­hauptbetriebswerk­bauunterbeamten­gesellschaft. Consta de 80 lletres i inclou una curiositat: tres “f” seguides (subratllades), que no són producte de cap errada, sinó conseqüència de l’aplicació de les normes d’ortografia alemanya que, per cert, van ser simplificades l’any 1996 (“Rechtschreibung“). En tot cas, no està de més deixar constància que la paraula més llarga que es coneix no ve d’Alemanya sinó de Grècia. En la seva comèdia “Les assembleistes” (392 a.C.), el dramaturg Aristòfanes va crear del no res una deliciosa menja de nom, aquest sí, impossible: Lopado­temakho­selakho­galeo­kranio­leipsano­drim­hypo­trimmato­silphio­karabo­melito­katakekhy­meno­kikhl­epi­kossypho­phatto­perister­alektryon­opto­kephallio­kigklo­peleio­lagōio­siraio­baphē­tragano­pterýgōn. De tenir gana, més val demanar una altra cosa!

No cal espantar-se d’entrada, però. Qui tingui interès en aprendre l’alemany, el que ha de fer és començar pel començament: l’alfabet, per exemple amb aquest vídeo. I qui ja en tingui coneixements, pot practicar amb aquest altre, producte d’un servei que ofereix la televisió pública Deutsche Welle: notícies, llegides més a poc a poc del normal i amb el text corresponent, per tal d’ajudar en la seva comprensió…

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

mar 24, 2014
itineri.de

Memorials contra l’oblit

Berlín, 24 de març de 2014
INFO@itineri.de

Malgrat els molts anys transcorreguts des del final de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya hereva d’aquella que va desencadenar el conflicte continua honorant les víctimes de la barbàrie nazi. Són desenes els monuments, plaques, escultures i espais diversos que, arreu del país, recorden l’horror que els nacionalsocialistes van estendre dins i fora les fronteres d’Alemanya. Els milions d’assassinats pels nazis, principalment jueus però també gitanos, homosexuals i opositors polítics, són presents en la memòria col.lectiva d’una societat que, encara avui, suporta sobre les seves espatlles, com pot, el pes de la seva història.

Arreu del país i més enllà, quadriculades Stolpersteine folren les voreres, de manera evident en els barris on, fins a l’esclat del conflicte, hi residia més població jueva. El naixement de les Stolpersteine, actualment més de 35.000 en pobles i ciutats d’Alemanya, Polònia, Àustria i els Països Baixos entre d’altres, es remunta als primers anys de la dècada dels 90; un element ben senzill amb què l’artista Gunter Demnig va voler tornar el nom a tots aquells que, per als nazis, només van ser números. La iniciativa no va estar exempta de polèmica, en els seus inicis, però tot i així el projecte de les Stolpersteine avança imparable, i està previst portar-ne fins i tot més enllà de les fronteres d’Europa.

Els grans memorials a la capital

A Berlín, tres grans memorials mereixen formar part d’aquest capítol, tots ells situats molt a prop de la Porta de Brandenburg i del Reichstag, el Parlament federal. L’any 2005 es va inaugurar el Memorial pels jueus assassinats a Europa, una superfície coberta per 2.711 esteles de formigó formant estrets, llargs passadissos. Els visitants són convidats a endinsar-s’hi i deixar-se endur per les sensacions angoixants que provoca la seva posada en escena. Un dels episodis més controvertits al voltant de la construcció del memorial, per cert, ens trasllada a la capital financera d’Alemanya, Frankfurt. Allà hi té la seu Degussa, l’empresa que l’any 2003 va rebre l’encàrreg de proveir el material amb què es protegiria la superfície de les esteles. L’escàndol va ser majúscul en descobrir-se que, en els anys 40, una filial de Degussa havia produït el gas Zyklon B amb què els nazis van assassinar milers de persones a les càmeres de gas.

Algunes imatges d’aquest memorial, i dels que vénen tot seguit, es poden veure en aquest àlbum: http://www.flickr.com/photos/itineri/tags/memorials/

El Memorial per als homosexuals perseguits pel nazisme va ser inaugurat l’any 2008. Es tracta d’una cambra hermèticament tancada, a l’interior de la qual es pot accedir només visualment, a través d’una petita finestra. A l’altra banda del vidre, un seguit d’imatges de parelles del mateix sexe en actitud carinyosa busca traslladar a l’espectador un missatge de tolerància i de respecte a la diversitat.

Finalment, l’octubre de 2012 es va inaugurar el Memorial pels gitanos assassinats pel nacionalsocialisme. El Govern Federal ja havia acordat, l’any 1992, la construcció d’un espai d’homenatge per a aquesta comunitat. Amb tot, certes desavinences entre els polítics i les associacions de gitanos d’Alemanya van anar endarrerint el projecte. El memorial està situat en l’extrem nord-est del Tiergarten, en un terreny cedit pel govern regional de Berlín, a l’ombra del Reichstag.

Gràcies a la periodista de l’agència EFE-Berlín Elena Garuz, per aquesta peça informativa sobre la inauguració del memorial pels gitanos assassinats pel nazisme!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

febr. 5, 2014
itineri.de

Berlinale 2014: s’aixeca el teló!

Berlín, 5 de febrer de 2014
INFO@itineri.de

S’estén la catifa vermella, Potsdamer Platz esdevé l’escenari central d’una història que, any rere any, capta l’atenció de locals i visitants. Per 64a. vegada, la capital alemanya dóna la benvinguda a bona part de l’star system cinematogràfic europeu i mundial: arriba la Berlinale 2014!

Prop de 400 pel.lícules es projectaran durant els 10 dies que dura el festival, 20 de les quals competiran pel preuat Ós d’Or. L’apartat de competició porta tradicionalment a Berlín allò que es coneix com a star system: Leonardo DiCaprio, Jeremy Irons, Clint Eastwood, Diane Kruger, Jennifer Lopez. Per la catifa vermella de la Berlinale caminen actors i directors de noms universals, i al seu voltant s’hi reuneixen fans apassionats que confereixen a la ciutat un ambient d’absoluta festa grossa.

La quantitat ingent d’actrius i d’actors, de temàtiques i també d’espais on es podran veure les pel.lícules fa imprescindible consultar el programa del festival (en anglès), per no perdre’s en un marasme d’informació altrament complicat de gestionar. Es pot fer la cerca per seccions, per cinemes (una vintena llarga), per països, dates i hores. Pel que fa a la compra d’entrades, és possible fer-la amb antel.lació, al centre comercial Arkaden am Potsdamer Platz, al Kino International (Karl-Marx-Allee 33), a la Haus der Berliner Festspiele (Schaperstraße 24) i, esclar, al web del festival.

La Berlinale, sense moure’s de casa

Qui vulgui seguir el festival des del sofà del menjador en tindrà prou parant atenció a aquesta completa guia, on s’indica dia, hora i canal d’emissió de tots els programes que es bolcaran en la Berlinale (des d’Alemanya. Des d’altres llocs, cable o satèl·lit imprescindibles!). Els freaks del cinema poden passar-se llargues estones repassant quins han estat els guanyadors en cada categoria, al llarg de tota la història del festival, clicant aquí. O conèixer quins han estat els membres dels jurats, des dels inicis del festival, clicant aquí.

Senyores, senyors, s’alça el teló… benvinguts a una nova edició de la Berlinale!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

des. 1, 2013
itineri.de

Amarga, aromàtica felicitat!

Berlín, 1 de desembre de 2013
INFO@itineri.de

A la pregunta “Què t’ha agradat/impressionat/interessat més de Berlín?”, les respostes inclouen normalment la East Side Gallery, la Porta de Brandenburg, els molts parcs de la capital o, malgrat el seu caràcter eteri però de més pes que tots els monuments junts, la seva apassionant història, perceptible a cada racó de la ciutat. Sí, en tornar d’un viatge, tots duem alguns favorits dins la nostra motxilla de records.

Les guíes de turisme, limitades en el seu espai, visibilitzen molts possibles favorits però n’amaguen d’altres que, irremeiablement, restaran en el tinter per als qui no hauran sabut mai de la seva existència. Un d’aquests espais invisibles és el que, des d’itineri.de, aconsellem inclogueu a la vostra llista de “No oblidar de veure a Berlín”. Algú ha dit xocolata? Hmm!

En un extrem de Gendarmenmarkt, la plaça més afrancesada de la capital, brilla amb llum pròpia “Fassbender & Rausch“. Tot i que lluny, molt lluny de ser una galeria d’art o l’espectacular sisena planta dels magatzems KaDeWe, al visitant xocolater se li fa la boca aigua davant la profusió d’aquests pecats de colorits envoltoris. No és pas una galeria d’art, no, però pels seus aparadors podria semblar-ho: símbols de Berlín, des del Reichstag fins a l’Església de la Memòria, es presenten als curiosos, tot xocolata, en tamany familiar…

Els Rausch i els Fassbender, que des de 1863 havien exercit les seves activitats “xocolatàires”, van unir sabers i sabors a les acaballes del segle XX. Fruït d’aquesta unió fou el negoci que, situat en el 60 de la Charlottenstrasse (U2 Stadtmitte), allotja no només la botiga sinó també un restaurant i una cafeteria. Les cartes d’un i altre reflecteixen clarament el lema de la casa, “la xocolata fa feliç”: xocolata a la tassa, fondue de xocolata, tagliatele de cacao, … amarga, aromàtica perdició!

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de). Si l’article us ha agradat, podeu compartir-lo amb els enllaços de sota!

nov. 9, 2013
itineri.de

9 de novembre: la història a través d’una data

Berlín, 9 de novembre de 2013
INFO@itineri.de

Aquell Mur, aparentment indestructible fins a pocs minuts abans, s’esquerdava un vespre de forma inesperada, iniciant així un procés que acabaria amb la caiguda d’un teló d’acer, de partits únics i, finalment, de la mateixa Unió Soviètica. Pròleg d’un nou món, aquella jornada de 1989 se sumava a la llista d’esdeveniments històrics que, al llarg del segle XX, s’han esdevingut a Alemanya un 9 de novembre…

La llista s’inicia a les acaballes de la Primera Guerra Mundial. Mentre el conflicte agonitzava, a la capital alemanya es proclamava la República… dues vegades. Era el 9 de novembre de 1918. Cap a les dues de la tarda, Philipp Scheidemann anunciava la fi de la monarquia dels Hohenzollern i la instauració de la república des d’una finestra del Reichstag (vídeo). S’avançava a Karl Liebknecht, que aquell mateix dia proclamaria la “república socialista lliure d’Alemanya” davant d’una munió de gent reunida al Lustgarten. Liebknecht i la seva dona, Rosa Luxemburg, serien assassinats dos mesos després, Scheidemann fugiria a l’exili, a l’arribada de Hitler al poder.

Seria precisament Hitler el protagonista d’un altre fet històric, igualment succeït un 9 de novembre, l’any 1923. L’aleshores president del Partit Nacional-Socialista dels Treballadors Alemanys encapçalava un intent de cop d’estat que seria esclafat per la policia i l’exèrcit. Hitler aniria a la presó, on escriuria “La meva lluita” (“Mein Kampf”). Tot i la fallida del cop, va quedar palès el sentiment de molts alemanys, contraris a una República de Weimar que consideraven traidora. Això explicaria, en part, l’ascens del nazisme en els anys a venir.

Hitler acabaria accedint a la cancelleria, el gener de 1933. Cinc anys després, el 9 de novembre de 1938, la paranoia nazi contra els jueus pujaria un perillós esglaó: en la Nit dels vidres trencats, centenars de sinagogues van ser atacades, comerços destruïts i civils detinguts i assassinats. El seu delicte? ser jueus en una Alemanya que el Führer volia a la seva mida, a qualsevol preu.

Després vindria la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la divisió del país en dos estats (1949). La República Federal d’Alemanya viuria un creixement econòmic espectacular gràcies a la seva indústria, però una part de la societat no veia amb bons ulls la manera com les elits governaven el país. El 9 de novembre de 1967, a la Universitat d’Hamburg tot era a punt per a una important cerimònia acadèmica. D’entre els assistents, dos estudiants van treure, inesperadament, una pancarta amb el text “Unter den Talaren – Muff von 1000 Jahren“. Fent referència als “1000 anys” que, segons la propaganda nazi, havia de durar el Tercer Reich, protestaven contra les estructures elitistes de la societat germano-occidental de la postguerra. Aquell lema esdevindria una icona dels moviments estudiantils d’aquella època a Alemanya.

Els fets ho confirmen: bona part de l’Alemanya actual s’explica a través d’alguns 9 de novembre, sense dubte una data per a la història.

Podeu seguir-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartir l’article mitjançant els enllaços de sota!

Pàgines:«1234567...18»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de