abr. 1, 2015
itineri.de

Marienplatz o el cor de la ciutat

Berlín, abril de 2015
INFO@itineri.de

Tota urbs acostuma a tenir un centre ben definit. L’excepció serien conurbacions urbanes que, per la seva extensió, i en el cas particular de Berlín també per la seva història, compten amb diversos centres. Munic, la capital bavaresa de sostres vermellosos, pertany al grup de ciutats el cor de les quals batega sense competència: Marienplatz, la plaça de Maria, s’endú els honors.

No en va, en aquest punt de la ciutat es creuen dos importants i històrics eixos de la ciutat, est-oest i sud-nord, que temps era temps menaven a l’Altstadt, el “cor” de Munic. Els viatgers, mercaders en bona part que s’hi atansaven a vendre a plaça els seus productes, hi accedien a través de vàries portes, tres de les quans romanen encara dempeus: Karlstor a l’oest, Sendlinger Tor al sud i Isartor a l’est. D’altres, com Schwabinger Tor i Angertor, en queda només el record en els llibres d’història.

Dins del perímetre delimitat per aquests accessos, tres places endrecen un gran espai, reservat parcialment als vianants: Karlsplatz, Odeonsplatz i Marienplatz. Hi destaca en aquesta última el Neues Rathaus, el “Nou Ajuntament”, amb el característic Glockenspiel que, a hores convingudes, congrega desenes de curiosos als seus peus, delerosos de veure les seves figures dansaires bellugar al so de les campanes (vegeu el vídeo: http://youtu.be/T1x3GrJFoyA). Al seu costat, l’Altes Rathaus (Ajuntament Vell), un edifici d’arrels ben antigues, actualment Museu del Joguet. I la imponent Mariensäule, esclar, la Columna de Maria que, des de les alçades, observa impertèrrita locals i visitants.

Mirant cap a l’ajuntament, a mà esquerra pel carrer Kaufingerstraße, després anomenat Neuhauser Straße, s’arriba a una de les portes, Karlstor, la de Carles. A l’altra banda de l’arc regna, més aviat caòtica, la plaça que els muniquesos coneixen amb el nom d’Stachus. Tornant a Marienplatz, aquest cop anant però a mà dreta, baixant per Tal, arribem a una altra porta: l’Isartor. El nom l’hi dóna el riu que travessa la ciutat i els espais interiors de la porta acullen actualment el Valentin-Karlstadt-Museäm, dedicat a aquesta parella de còmics bavaresos.

I encara una porta més, Sendlinger Tor, la que trobem baixant des de Marienplatz per Sendlinger Straße. Va resultar poc afectada per les bombes de la Segona Guerra Mundial, tot i que la porta actual té poc a veure amb l’original, que va ser construïda probablement al segle XIV. Molt hi ha per veure a Munic, però sense dubte Marienplatz i els carrers que de la plaça s’irradien cap als extrems, ens permetran visitar imperdibles com l’església de Sant Miquel, la Frauenkirche o l’espectacular Asamkirche, un dels exemples més destacats del barroc tardà del sud d’Alemanya.

Ganes de més Munic? itineri.de us ofereix un fantàstic tour a peu pel cor de la ciutat. Mentre arriba el dia de la visita, no us perdeu una selecció d’imatges de la ciutat – us convidem a passejar pel nostre àlbum de fotos a través d’aquest enllaç: http://www.flickr.com/photos/11873897@N08/sets/72157632046938785/

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

mar 16, 2015
itineri.de

Un búnker d’art

Berlín, març de 2015
INFO@itineri.de

Gairebé qualsevol cosa, per estranya que sembli, és possible a Berlín. Per exemple, que un búnker acabi sent la galeria d’art segurament més “protegida” del món…

Amb una altura de cinc plantes i una superfície per planta de 1.000 m², el règim nazi va fer construir el Reichsbahnbunker Friedrichstraße durant la guerra. Estava destinat a servir de refugi per a civils, amenaçats pels bombardejos aeris. Acabada la guerra, els soviètics l’ocupen i l’utilitzen com a presó. Posteriorment, el govern de la RDA el converteix en magatzem, primer de roba i més tard d’aliments (raó per la qual els veïns el batejaran amb el nom de “Bananenbunker”).

Amb la caiguda del Mur (1989), el búnker esdevé un espai per a la cultura i l’oci: des de representacions de teatre fins a exposicions de curta durada. Famós a mig Europa, però, el va fer el seu ús com a club-discoteca: va ser un dels locals nocturs més passat de voltes del continent, fins al seu tancament l’any 1996. Finalment, l’empresari i col.leccionista Christian Boros compra l’edifici, i l’any 2008 hi inaugura la “Col·lecció Boros“, que mostra unes 500 obres d’una setantena d’artistes contemporanis. L’exposició es pot visitar de dijous a diumenge, però cal apuntar-se prèviament aquí.

L’imprescindible toc de glamur a la història del búnker d’art el dóna l’impressionant àtic, amb piscina inclosa, on viu el col·leccionista amb la seva família.

Entrevistes amb Christian Boros:

en anglès, a artdesigncafe.com
en alemany, a wz-newsline.de i a tagesspiegel.de

Ressenyes sobre la Col.lecció Boros:

en anglès, a realarchitektur.de

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

mar 1, 2015
itineri.de

La revenja del Papa

Berlín, març de 2015
INFO@itineri.de

Hi havia una vegada un govern socialista (que de fet era comunista) en un país democràtic (que en realitat era una dictadura): la RDA. A mitjan anys 60, aquell govern va iniciar la construcció d’una torre de telecomunicacions, un projecte ambiciós que serviria per donar un impuls a aquest àmbit, però també per demostrar al món de què era capaç aquell govern i aquell país. Després de vàries disquisicions sobre el lloc més adequat per al seu emplaçament, i d’un parell d’intents fallits d’iniciar-ne la construcció, la torre es va aixecar al cor del Berlín Oriental, al costat de la històrica estació de tren d’Alexanderplatz. Un cop acabada, l’any 1969, va esdevenir la constucció més alta d’Alemanya, motiu d’orgull dels seus impulsors: els seus 368 metres d’alçada la feien (i fan) visible des de molts punts de la capital.

Quina no va ser la sorpresa, però, tan bon punt es va constatar, amb els primers raigs de sol, que el reflex de la seva llum sobre la rodona i metàl·lica cúpula formaven… una creu! En aquella ciutat d’aquell país a l’altra costat del teló d’acer, el reflexe del sol dibuixava precisament una creu, claríssima, que a sobre es distingia des de kilòmetres de distància!

Els berlinesos no van trigar a trobar-li nom: “la revenja del Papa”. Una revenja d’altura!

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

febr. 16, 2015
itineri.de

El Mur de Berlín ha tornat!

Berlín, febrer de 2015
INFO@itineri.de

El Mur de Berlín és història d’ençà el 9 de novembre de 1989, quan de forma inesperada es va esquerdar per sempre. Només l’anomenada “East Side Gallery”, el fragment més gran de l’antic Mur (1,3 km), i algun altre petit tram, recorden que Berlín va estar físicament partida en dues meitats, durant 28 anys. Les sensacions que aquell mur de 155 km de llargària produïen des de totes dues bandes ja no es poden reviure… o sí, de fet sí.

A tocar del Checkpoint Charlie, un dels “punts calents” de la Guerra Freda, hi ha l’anomenat “Asisi Panorama”, un muntatge que permet viure el Berlín del Mur talment com si algú l’hagués reconstruït. Una espectacular imatge circular de 60 metres de llarg i 15 d’altura, una plataforma elevada a 4 m., la llum idònia per reviure la vida al voltant del Mur, de dia i de nit, … l’espectador té l’oportunitat de veure una escena d’un dia qualsevol de tardor dels anys 80 – a un costat, el barri occidental de Kreuzberg, i a l’altra banda, la franja de la mort i Berlín Est. Grafiters, nens jugant, aliens (o no) a la presència i al significat del Mur, i policies a la torre de vigilància, tot allò que els berlinesos podien veure els anys del Mur, es pot conèixer també ara, 25 anys després. L’experiència es complementa amb una exposició de fotos preses abans, durant i després del Mur, que mostren el dia a dia a tots dos costats.

L'”Asisi Panorama – El Mur” es troba a la confluència dels carrers Friedrichstraße i Zimmerstraße, metro “Kochstraße” (línia U6). El seu creador és l’arquitecte i artista Yadegar Asisi, pare també d’altres Panometer espectaculars a Dresden i Leipzig. A pocs metres hi ha el Museu del Checkpoint Charlie, així com l’anomenat “Black Box”, un espai expositiu al voltant de l’històric punt fronterer, avui afortunadament desaparegut.

Enllaços:

Asisi Panorama: www.asisi.de/panoramas/the-wall/bildergalerie.html
Museu Checkpoint Charlie: www.mauermuseum.de
Black Box: www.visitberlin.de/es/sitio/black-box

Fotografies Checkpoint Charlie i Black Box: www.flickr.com/search/?tags=checkpointcharlie&sort=relevance&user_id=11873897%40N08

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

febr. 2, 2015
itineri.de

La Prússia del vell Fritz

Berlín, febrer de 2015
INFO@itineri.de

És un dels membres de la dinastia dels Hohenzollern més present en l’imaginari col.lectiu dels alemanys, tan forta va ser l’empremta que va deixar no només a Berlín sinó també a la veïna Potsdam. Frederic II, “Frederic el Gran”… el “vell Fritz” (1712-1786), diferents noms per a un rei que, sense por a exagerar, es pot considerar un ‘punt d’inflexió’ en l’esdevenir de la història del seu país, sense el qual no s’expliquen el Berlín i l’Alemanya actuals.

L’ombra del pare

Frederic Guillem I (1688-1740), home de caràcter estricte, moldejaria amb foc la personalitat del jove Fritz. Va imposar al seu fill una formació militar que el príncep no seguia precisament amb delit. Per contra, era l’aprofondiment en la filosofia, la literatura i, en general, les arts i pensaments arribats de la cultivada França, allò que de debò interessava el jove. L’actitud del pare envers el fill, a qui humiliava en públic i en privat, psíquica i físicament, el portaria a tramar un pla per fugir amb el seu millor amic, potser amant: Hans von Katte. Van ser descoberts, però, i el rei va fer decapitar von Katte, alhora que obligava el seu fill a presenciar l’execució. Per ben poc es va lliurar el príncep, que comptava 18 anys, de patir la mateixa sort que el seu amic.

Frederic II seria coronat rei en morir el seu pare. Al llarg dels 46 anys que romandria en el tron, combinaria la destresa militar amb les fortes pulsions en l’àmbit de les arts i les ciències: al Palau de Sanssouci, a Potsdam, el seu favorit, hi sovintejarien prominents com Voltaire, La Mettrie i Maupertuis. Però el tret més destacat de Frederic II, sense dubte, és que va ser un estendard de la Il.lustració; d’alguna manera, el xoc frontal entre pare i fill va ser el reflex de la col.lisió entre l’absolutisme encarnat per Frederic Guillem I, i la porta oberta als nous temps que representava el seu fill.

Us heu quedat amb ganes de saber-ne més, oi? A l’espera del què de Frederic el Gran us explicarem amb els nostres tours de Berlín i Potsdam, us deixem amb aquest fantàstic reportatge (en anglès), on descobrireu encara més aspectes apassionants de la vida del vell Fritz, així com de la conflictiva relació entre ell i el seu pare… cliqueu aquí per accedir al reportatge.

Seguiu-nos a www.facebook.com/itineri.de i també a Twitter (@itineri_de), i compartiu l’article mitjançant els enllaços de sota!

Pàgines:«1234567...18»
Logotipo de Pago estándar
Call me! - Ferran Porta: Unknown
www.flickr.com
Elementos de itineri.de Ir a la galería de itineri.de