L’Alex al cor de Berlín

Berlín, 19 de març de 2012
INFO@itineri.de

+ Aquest article d’itineri.de el va republicar La Vanguardia el dia 25 d’abril de 2012 (cliqueu aquí per veure’l)

Alfred Doblin li va dedicar una novel.la que esdevindria, amb el temps, un clàssic de la literatura alemanya contemporània: “Berlin Alexanderplatz“. Tot i ser, avui dia, l’oposat a un espai públic de bonica factura estètica, l’Alex, com s’hi refereixen els berlinesos, és el lloc obligat on començar a descobrir la capital alemanya. No és perquè sí que el tour Berlín ciutat, que us proposem des d’itineri.de, s’inicia precisament en aquesta plaça de Berlín!

D’Alexanderplatz estant s’ensumen els origens de la ciutat, les viles de Cölln i el vell Berlín que a mitjan segle XIII s’unirien per acabar formant la gran urbs que coneixem actualment. D’aquells temps data la muralla que protegia les dues poblacions de possibles atacs exteriors, per bé que entre elles, la barrera era natural: el riu Spree, el mateix que avui solquen vaixells d’oci, en temporada alta plens de visitants delerosos de descobrir la ciutat des de l’aigua.

Spandauer Tor, Köpenicker Tor… aquella muralla protectora era permeable a través de les portes que la foradaven. Amb el pas dels segles, la pressió de la ciutat en expansió portaria a la paulatina ampliació del seu perímetre, de manera que la muralla arribaria a comptar 20 portes. Moltes d’elles han sobreviscut fins al Berlín actual, per bé que no de manera física: estacions de metro com Schlesisches Tor, Kottbusser Tor i Hallesches Tor, de la línia U1, en porten el nom i en recorden l’existència. A mitjan segle XIX, la plaça era un punt important pels viatgers: des d’Alexanderplatz es podia viatjar, en transport tirat per cavalls, fins a Potsdamer Platz, aleshores a l’altre extrem de la ciutat emmurallada.

D’entre els edificis que avui s’hi poden veure, l’església de Maria (Marienkirche) data del segle XIII i ens remet a aquell “vell Berlín”, origen de la ciutat actual. La resta d’edificis i monuments són dels segles XIX i XX: la Rotes Rathaus (l’ajuntament dit vermell), construït en els anys seixanta del XIX i, als vuitanta, la populosa estació de metro i tren. De l’any 1969 data l’element sense dubte més característic de la plaça: la torre de la televisió (Fernsehturm), aquella que els berlinesos, durant dècades, van relacionar, divertits, amb una revenja papal (*). Aquell mateix 1969 s’inaugurava un altre element ben conegut de la plaça: el Rellotge mundial (Weltzeituhr).

Molta història és la que porta escrita en el seu ADN aquesta plaça i els seus voltants, sense dubte. Cor del Berlín Oriental durant 40 anys, l’Alex va ser testimoni, poc abans de la caiguda del Mur, de manifestacions com mai abans s’havien vist a la RDA, preludi de l’enorme canvi que s’atansava i que molt pocs arribaven ni a imaginar en aquells primers dies de la tardor de 1989.

(*) Amb itineri.de descobrireu la història que s’amaga darrera d’aquesta “revenja”. I moltes d’altres, naturalment!

Crispetes a punt, fora els llums… sessió de cinema!

L’obra de Döblin es va portar a la gran pantalla l’any 1931, any en què es va filmar “Berlin-Alexanderplatz - Die Geschichte Franz Biberkopfs” (“La història de Franz Biberkopf”). Després se n’ha fet encara alguna altra versió, com aquesta de 1980 de la qual us deixem amb un petit fragment… Berlin, Alexanderplatz!